Hi ha moltíssimes llengües que es parlen arreu del món. De totes elles, tinc la sort de parlar-ne quatre: català, castellà, portuguès i anglès. Vaig néixer a Barcelona i aquí és on he viscut tota la meva vida, i en conseqüència, és la ciutat on he après el català.
De les llengües que parlo, aquesta és la que més utilitzo i també la que més domino, tant gramaticament com oralment, ja que per sort a Catalunya és obligatori estudiar el català als centres educatius. Com que formem part d’Espanya també aprenem el castellà, i gràcies a això pràcticament tota la població catalana és bilingüe, és a dir, en parlen dues llengües, i jo, no en soc l’excepció.
Per una altra banda, l’anglès també l’estudiem a l’escola de forma obligatoria. Malgrat això, no el practiquem tant com les altres llengües perquè l’anglès l’estudiem com a llengua estrangera. Encara que si vols pots estudiar-la a centres externs a l’escola com extra-escolar.
Finalment parlaré del portuguès, una llengua que no he après a cap escola ni acadèmia sinó gràcies a la meva mare. Ella va néixer al Brasil i és la llengua que utilitzo per comunicar-me amb ella. Puc afirmar que és la meva llengua materna perquè a més és la primera llengua que vaig aprendre a parlar. Sé comunicar-me oralment sense grans dificultats i tinc una comprensió molt bona, tanmateix no domino gens la seva gramàtica perquè no l’he estudiada mai.
Confesso que aquesta és la meva llengua preferida, el portuguès. M’encanta com sona, la seva melodia i òbviament perquè em trasllada i em connecta amb la meva família d’allà. Segur que l’estudiaré ben aviat!