Ara que ja sé cinc llengües, no vol dir que no cal saber-ne més o practicar les que ja sé, per això, intento aplicar-les en el meu dia dia per no oblidar-les. El punjabi i el hindi els utilitzo per comunicar-me amb la família i amics i el català, castellà i anglès els aprofito fora de casa o millor dit fora del meu àmbit personal, com a l’escola, pel carrer, etc.
L’urdú és especial, una llengua de la infància, del meu país, de la meva cultura. M’agrada molt fer poesia en urdú perquè hi ha paraules que són rares però t’ajuden a dir el teu sentiment o emoció.
Recordo quan estudiava a India em costava escriure hindú i un dia a l’escola quan estava en la classe d’hindú, la professora em va arrencar el paper on estava escrivint només per escriure tort.
En principi pensava que tot seria molt complicat però vaig tenir molta sort de tenir uns professors que em van ajudar molt. I més endavant també els meus amics. Anant a l'aula d'acollida a poc a poc vaig adonar-me que en realitat no era impossible aprendre una llengua fins i tot ho trobava divertit.
Ara que m'estic fent gran penso que la vida em dona una altra oportunitat per seguir endavant. El meu avi sempre em deia que al món tot és possible.
El punjabi el parlo amb la meva família i amb els meus amics. I l'urdú el parlo amb gent d’origen pakistaní, perquè per a mi és una llengüa de respecte, és a dir, el punjabi és llenguatge col·loquial i l’urdu és més formal.
A mi m’agrada molt aprendre llengües diferents com per exemple ara estic aprenent bengalí i hindi. Tinc amics de diferents països i m’ensenyen a parlar la seva llengua materna.
Un altre dificultat que tinc amb l'urdú i l'anglès, és que s'utilitzen moltes paraules que han estat obtingudes de l'anglès a conseqüència de l'arribada dels britànics a l'Índia abans que es formés el Pakistan entre 1858 i 1947. Una d'aquestes paraules per exemple és "sink" que al català és pica de la cuina, lavabo... generalment s'utilitza per a la de la cuina doncs aquesta paraula, fins fa poc no sabia que venia de l'anglès