I finalment l’italià el vaig començar a apreciar molt gràcies al fet de que la meva banda preferida té moltes cançons en italià i em va cridar l’atenció, llavors fa menys d’un any que vaig començar a aprendre italià amb ajuda d’una aplicació que es diu Duolingo, i encara que no s'aprèn de la mateixa manera que fent classes amb algun professional, t’ajuda a entendre l’idioma i a saber defensar-te una mica en la llengua.
Quan escolto, llegeixo o parlo en català, penso en aquesta llengua sense traduir, no com em passa amb l'anglès. Suposo que després de 5 anys ja m’he familiaritzat amb la llengua.
Amb el meu pare, acostumo a parlar italià i, de vegades, castellà, mentre que amb la meva mare em comunico en anglès. Amb la meva germana, en canvi, acostumo a parlar en castellà.
Encara que parlo castellà sempre el lleonès ha sigut un gran protagonista al llarg de la meva vida, perquè tota la meva família excepte el meu avi són descendents d'un poble de Castella i Lleó molt prop de Galícia. És un idioma molt poc conegut, ja que està en perill d'extinció, però no significa que per no ser conegut no existeixi.
A l’institut parlo català amb els professors i amb un parell d’amics, amb la resta, en castellà; també estudio anglès i francès.
Em dic Patrick Gabriel, i parlo tres llengües amb fluïdesa: català, castellà, anglès. A més a més, domino dos idiomes més: l'ilocano i el tagàlog, ja que són les llengües que parla la meva família a casa. Aquest curs, a l’escola, estic aprenent una altra llengua, l’alemany, i ja sé parlar una mica.
Soc la Jenyfer i puc parlar cinc llengües: català, castellà, anglès, tagalog i alemany. Les llengües que puc parlar amb fluïdesa són el castellà i català, però, com a llengua materna utilitzo més el castellà i el tagalog.
I al costat d'Alemanya, trobem Polònia on també he visitat la seva capital i les ciutats del voltant. De Polònia, la paraula que més marcada em va quedar va ser Do widzenia, són dues paraules que es pronuncien juntes, ràpides de dir i volen dir "Adeu". Przepraszam, aquesta és una paraula molt difícil que l'escoltàvem de tant en tant, però no sabíem pronunciar-la nosaltres, vol dir "Disculpes".
La principessa Carlotta viveva tutta sola in una torre tra le colline. Sognava che un giorno un principe l’avrebbe portata via da tutto quel verde noioso. Tuttavia passavano le ore,…
Quan vaig acabar sisè de primària, pensava passar les vacances tranquil·la, però els meus pares em van apuntar a classes d’hindi. Ara el sé parlar perfectament, però no el sé ni llegir ni escriure. La professora era una amiga de la meva mare, així que les classes no van ser tan dolentes com em pensava. Em va costar molt aprendre a escriure’l, perquè era molt diferent, sobretot pel que fa a les lletres amb les que escrivim a l’escola: són uns palets que s’han d’unir perquè formin una lletra. Però al final va valdre la pena, ja que aquell mateix any vam anar a Índia i vaig ser capaç de llegir de tot quan anàvem a visitar llocs històrics. Ara sempre que veig a l’amiga de la mare sempre li dono les gràcies.