Encara que els meus pares parlin en tagàlog, perquè es puguin entendre, ja que un parla en bicolano i l’altre en ilocano, mai he pogut comunicar-me en aquestes tres llengües de Filipines. Només sé dir poques paraules, però si jo tingués ara mateix una conversa amb aquestes llengües, ningú i ni jo mateixa m’entendria.
Penso di essere fortunato ad essere nato in una famiglia che parla una lingua diversa e in una città dove si parlano due lingue diverse, così ho imparato diverse lingue, e questo credo che mi renderà la vita migliore, perché conoscere molte lingue ti dà un vantaggio quando parli con altra gente o leggi un libro.
Tothom sempre m’ha dit que ha de ser molt avorrit només tenir una llengua materna, però el que no saben és que dins d’una mateixa llengua, hi ha molts mons.
Les llengües poden ser moltes coses: un canal de transmissió, una forma d’identificar-se, un negoci, una cultura… Per a mi, les llengües són un pont cultural que connecta a les persones amb la seva història, les seves arrels, les seves tradicions i la forma que tenen de relacionar-se amb el món.
Des de petita parlava molt bé el castellà i el català, els meus pares em parlaven en ilocano i jo els entenia, però no el podia parlar, no em sortien les paraules.
Quan ens reunim en família ho fem en tagàlog, però també es barregen altres llengües com el castellà i fins i tot l'anglès. Sovint ens entenem millor parlant una mica de tot. Aquesta barreja de llengües és part de la nostra vida i mostra la realitat de la nostra família.
A mi m’agrada molt l’urdú, perquè sempre té un to de respecte i amabilitat, a més a més, m’encanten les poesies en panjabi i en urdú, em relaxen i donen un sentit diferent del meu cor. [...] Com diu l’Ani a casa seva: “Sikho or Sikhaoo!” (Aprèn i mostra).
El meu avi, José, és gallec, i la meva àvia, Montserrat, és catalana. La unió d'aquestes dues cultures ha estat una part molt important de la meva història familiar. D'altra banda, la meva altra àvia, Carmen, és sevillana, i el meu avi, Paco, és de Màlaga.
Els meus pares són de les Filipines i per aquest motiu des de petita m’han estat parlant en ilocano i així el vaig començar a parlar. Als tres anys vaig entrar a l’escola i allí és on vaig descobrir dos idiomes nous: el castellà i el català. Cada vegada parlava més en aquestes dues llengües i com a conseqüència m’oblidava a poc a poc de la meva llengua materna.
M'agradaria que al món només hi hagués una llengua, així tots ens podríem comunicar siguem on siguem, ja que si hi ha una gran varietat de llengües, no tots ens podem comunicar, ja que parlem de diferents maneres i idiomes.