Hola! Soc el Marcus i parlo quatre llengües: castellà, català, anglès i tagàlog, tot i que també entenc i sé parlar una mica l’alemany. Això vol dir que soc poliglot. La meva llengua materna és el tagàlog, tot i que tinc el mateix domini del castellà i l’anglès.
La meva mare va néixer aquí a Barcelona, però té origen filipí igual que el meu pare. Per tant, la meva mare parla castellà, català i tagàlog i el meu pare parla tagàlog i castellà.
A casa meva sempre havíem parlat castellà, però a partir dels 7 anys vaig començar a parlar amb la família en tagàlog. Tot i que ells sempre parlen en tagàlog, jo els parlo en tagàlog, anglès castellà. A més l’anglès i el castellà m’ajuden a fer que els meus pares m’entenguin millor.
El meu entorn social parla sobretot en castellà, però jo mantinc el català quan puc. Per tant, el castellà és la llengua que em sento meva, amb la que m’identifico.
Quan vaig començar a parlar tagàlog, ho vaig fer per acostumar-se més a la meva família i a la meva cultura. Em va agradar aprendre aquesta llengua perquè em permet connectar millor amb els meus avis, tiets i cosins de Barcelona i Filipines, que sempre el parlen. M’agrada parlar tagàlog, tot i que és una llengua una mica complicada comparada amb el català, ja que té una estructura i paraules diferents.
Els meus pares quan es posen seriosos o em renyen parlen tagàlog, ja que aquest és l’idioma amb què més es comuniquen entre ells. Quan ens reunim en família ho fem en tagàlog, però també es barregen altres llengües com el castellà i fins i tot l’anglès. Sovint ens entenem millor parlant una mica de tot. Aquesta barreja de llengües és part de la nostra vida i mostra la realitat de la nostra família.
A l’escola, amb els amics, i en les activitats extraescolars, el castellà és la llengua que més utilitzo per comunicar-me. Tot i que sé parlar català, el meu entorn social parla castellà.
L’alemany l’estic aprenent, a poc a poc, a l’institut. Vull aprendre italià perquè és una llengua molt bonica i fàcil d’aprendre, ja que és similar al castellà. També m’interessa perquè viatjo sovint a Itàlia.