Jo parlo castellà, català, anglès i una mica de francès; amb la meva Mare parlo castellà i amb el meu pare parlo anglès. Els meus avis que viuen en Anglaterra parlen anglès, i els meus avis que viuen a Barcelona parlen castellà, una mica d’anglès i rus.
L'anglès l'he après principalment a l'escola però també mirant pel·lícules i sèries en anglès, i per llegir llibres. Vaig començar a mirar pel·lícules i sèries en versió original fa poc més d’un any i ara soc incapaç de veure-les doblades.
La primera llengua que vaig parlar i aprendre a la meva vida, va ser el bengalí. Vaig néixer a Bangladesh i es va convertir en la meva llengua materna. Aquesta llengua l'utilitzàvem tots a casa, i ja començava a formar les meves primeres paraules, frases, amb només tres anys.
Als meus pares els parlo castellà i ells em responen en tagàlog. De petita em vaig acostumar a parlar castellà amb ells i amb la resta de família, amics, etc. L'escola era l'únic lloc on parlava català perquè me l’ensenyaven malgrat que jo seguia parlant en castellà.
Avui dia amb les llengües que em sento còmode parlant-les són el castellà i la meva llengua materna, el bengalí, és el setè idioma més parlat del mon i té 11 vocals i 39 consonants. En un futur m'agradaria aprendre francès perquè penso que és un idioma bastant bonic.
I finalment l’italià el vaig començar a apreciar molt gràcies al fet de que la meva banda preferida té moltes cançons en italià i em va cridar l’atenció, llavors fa menys d’un any que vaig començar a aprendre italià amb ajuda d’una aplicació que es diu Duolingo, i encara que no s'aprèn de la mateixa manera que fent classes amb algun professional, t’ajuda a entendre l’idioma i a saber defensar-te una mica en la llengua.
Als viatges jo parlo l'idioma que es parli en el país, però si no sé parlar l'idioma que es parla en el país, acostumo a parlar el castellà o l'anglès, ja que són les llengües que les persones entenen amb més facilitat. A les botigues acostumo a parlar l'idioma en el qual em parli la persona de la botiga, però, a vegades pel costum de parlar el català a l'escola, quan em poso nerviosa encara que penso en castellà em poso a parlar català.
La meva relació amb els idiomes no és gaire fascinant, ja que crec que la meva experiència és força comuna. En total, sé parlar 5 idiomes: el català, el castellà, l'anglès, el bengalí i una mica de francès.
Quan escolto, llegeixo o parlo en català, penso en aquesta llengua sense traduir, no com em passa amb l'anglès. Suposo que després de 5 anys ja m’he familiaritzat amb la llengua.
Sóc de les típiques persones que corregeix les faltes d’ortografia dels altres sigui l’idioma que sigui. Òbviament ho faig amb bona intenció i no amb mala intenció, és que m'agafa una mena de TOC. Del 100%, diria que parlo un 35% castellà, 30% tagal, 20% anglès, 10% català i un 5% de francès.