Ονομάζομαι Φίβος Ματέου Μαυρέα, γεννήθηκα στις 9 Φεβρουαρίου 2011 στη Βαρκελώνη και είμαι Καταλανός-Έλληνας.
Des de ben petit, malgrat els quilòmetres que ens separaven amb Kalamata, la meva mare va ser la gran protagonista amb l’objectiu de transmetre’m l’estima i la importància de la llengua grega. Des dels meus primers instants, em va ensenyar que el grec no només era un idioma, sinó una manera de connectar amb els altres amb respecte, estima i inclusió.
El grec, per a mi, és casa. Només l’utilitzo amb els meus éssers estimats, i s’ha convertit en el meu primer canal de comunicació. És amb el grec que puc expressar les meves emocions més sinceres, compartir les meves alegries i també les meves preocupacions, com si cada paraula fos un fil que uneix el meu cor amb el dels que estimo. Cada missatge en grec és un record viu de qui sóc i d’on vinc, i em fa sentir arrelat a les meves persones i a la meva cultura.
Les circumstàncies que m’ha imposat créixer a Barcelona i les seves normes socioculturals m’han obligat a aprendre i abraçar altres llengües com el castellà. Els meus pares sempre han estat molt cultes i m’han transmès que les llengües són més que paraules: són eines que t’ajuden a comprendre el món, a connectar amb noves cultures i a entendre i empatitzar amb persones arreu del món.
El meu pare, igual que la meva mare, des de ben petit va invertir tot el seu temps en què em familiaritzés amb aquesta llengua minoritària com és el català. Em va transmetre la importància de conservar i valorar una llengua que, amb el pas del temps, ha anat perdent presència.
En canvi, el castellà i l’anglès van aparèixer de cop a la meva vida. Són llengües que l’escola m’ha proporcionat per aprendre i per relacionar-me amb les persones del meu entorn. Amb el temps, el castellà ha pres força i s’ha convertit en una presència constant en els meus dies, aprofitant el seu paper de llengua majoritària i entrant amb naturalitat a la meva vida, envaint a poc a poc tot el treball que un dia el meu pare va fer. L’anglès, en canvi, l’he anat aprenent i cuidant com una porta cap al meu futur laboral, perquè vull treballar als Estats Units i comunicar-me amb el món de manera més àmplia.
En conclusió, he tingut la sort de conèixer des de ben petit, llengües que no són pròpies del lloc on visc i de descobrir que cada llengua té la seva pròpia manera de connectar amb les persones. Les llengües no només t’ensenyen paraules; t’ensenyen a entendre, a respectar, a estimar i a viure més enllà de les fronteres. Cada llengua que aprenc m’obre noves mirades sobre el món i em permet construir connexions invisibles amb la gent i les cultures que m’envolten.