Gemma
Estem tan acostumats a un lloc que quan sortim, tot ens fa por, per no saber comunicar-nos, i a més tenir la impotència de voler dir alguna cosa i no saber com, o de voler-te introduir en la seva conversa i sé una més, i no poder.
Shakira
Quan venia gent nova de fora a l’escola feia de traductora a persones de Pakistan, Índia i Bangladesh.
Jerónimo
Quan vaig arribar em vaig adonar que el castellà d’aquí és molt diferent del que jo parlava al meu país.
Muskan
Al poble on he nascut, la major part de la gent parla kashmiri, que és la llengua materna del meu pare, i la de la meva mare és l’urdú.
Faiza
Una vegada un amic del meu pare em va regalar molts llibres en bengalí i en anglès i la meva mare m'obliga a estudiar o llegir alguna història cada dissabte.
Navneet
També parlo haryanvi perquè des de petita tenia una amiga que era d’aquesta zona de l’Índia, al costat del Punjab i em parlava en aquesta llengua.
Natasha i Martina
Així doncs, amb 5-6 anys vaig anar cap a l'Índia per conèixer als meus avis. Allà anava a una escola on m'ensenyaven hindi, i com a segona llengua gujarati. A part, tots els dissabtes anàvem al temple on havia de parlar panjabi, que l'apreníem amb un llibre anomenat Guru Granth Sahib.
Marita
A la meva classe tothom parla més de tres llengües, i entre tots nosaltres parlem 10 idiomes.
Marwan
Com jo sóc el primer de la família que va trepitjar una escola en castellà i català, sempre he tingut el deure de fer de traductor, representant i professor a la hora de fer qualsevol tasca amb aquests idiomes.