La meva àvia era d'Andalusia, concretament d'un poble de les afores, ella parlava molt ràpid, jo i les meves tietes érem els únics que sabíem entendre el que deia, a part, em feia molta gràcia quan es menjava algunes de les lletres de les paraules.
La meva mare és de Noruega, d’un petit municipi que es diu Søgne, llavors com la meva mare és de Noruega vaig aprendre el noruec i el parlo fluid sense problema i l’escric bastant bé, però encara em falta aprendre.
Quan ja vaig fer 13, em van pujar d'equip i em va tocar un entrenador que parlava català. Avui en dia, segueixo amb aquest entrenador. Ens fa els entrenaments en català, això m'agrada molt més i sembla mentida que sigui un luxe poder entrenar amb la meva llengua materna.
Ara que ja sé cinc llengües, no vol dir que no cal saber-ne més o practicar les que ja sé, per això, intento aplicar-les en el meu dia dia per no oblidar-les. El punjabi i el hindi els utilitzo per comunicar-me amb la família i amics i el català, castellà i anglès els aprofito fora de casa o millor dit fora del meu àmbit personal, com a l’escola, pel carrer, etc.
Recordo que quan era petita el meu pare i jo parlàvem en català per practicar, ja que jo anava a l'escola i ell anava a una acadèmia on aprenia el català.
Aquestes són les llengües que em fan ser jo mateixa (català, castellà, caló, anglès i francès) però això no vol dir que d'aquí a uns anys no aprengui més i millori les que ja sé.
A casa parlo l’amazigh, un idioma que es parla al nord d’Àfrica i que no té una gran quantitat de parlants, ja que s’ha anat perdent amb el temps.
Jo sóc xinès, vaig néixer a Lleida però els meus pares van néixer a la Xina, ells parlen xinès i qing tian hua, un dialecte del xinès. Mentre ells treballaven en Espanya, a mi em van portar a la Xina perquè els meus pares no podien cuidar-me. El qing tian hua el vaig aprendre a la Xina abans de venir, quan estava amb els meus avis i el segueixo parlant amb la meva família.
Ella explica que el més estrany que li ha passat en el món de les llengües, va ser parlar en alemany, a Tailàndia, amb una noia xinesa.
Veient molt d’Anime i amb la repetició d’algunes paraules, poc a poc amb l’ajuda dels subtítols vaig anar aprenent l’idioma i poc després, vaig començar a parlar una mica de Japonès bàsic als meus amics, encara que no entenien algunes coses del que deia, era divertit.