Cada llengua que puc entendre, llegir o parlar forma part de qui soc. És una de les qualitats de les quals em sento més orgullosa. Les llengües em permeten comunicar-me amb les persones que estimo, connectar amb cultures diferents i entendre millor el món. Sincerament, considero que és un privilegi poder relacionar-me amb persones d’arreu del món gràcies a les llengües.
En total, set llengües han estat practicades al llarg de la meva vida. Algunes han tingut més protagonisme que d’altres, però totes m’han ajudat a comunicar-me amb els altres i a saber més sobre les llengües parlades arreu del món. Totes les llengües tenen la seva pròpia història al darrere i mereixen tot el respecte.
El 21 de febrer se celebra el dia internacional de la llengua materna, que es va originar al sud d’Àsia més específicament a la capital de Bangladesh, Dakka, quan molts estudiants van ser assassinats per defensar la llengua materna.
Jo a casa meva normalment parlo en bengalí amb els meus pares, però de vegades hi parlo en castellà; amb el meu germà gran parlo en castellà. Amb les meves amigues parlo castellà, però molt poques vegades parlo en bengalí amb les que en saben. També tinc altres amigues amb les quals parlo anglès.
A l’escola he de parlar català, però igualment parlo en castellà amb les meves amigues i companys. No odio el català, només que em costa una mica. Quan ens toca fer anglès, el parlo molt bé perquè en sé des que tenia sis anys. M’agradava molt el català quan feia primer d’ESO perquè tenia dues professores que eren les millors i sempre eren molt amables.
Amb els meus cosins i cosines també parlo en bengalí, però ells s'interessen en el castellà i el català, per tant quan vaig a Bangladesh sovint em demanen que els ensenyi alguna paraula nova.
Ara acabo aquí la meva autobiografia amb un desig per a tots els alumnes i estudiants del món: aprengueu i parleu totes les llengües que pugueu sense oblidar ni amagar la vostra llengua materna.
La meva llengua materna és el bangla perquè soc de Bangladesh. El bangla és un idioma que existia abans perquè el 1952 el govern del Pakistan va intentar imposar l'urdú com a llengua oficial, però els habitants de Bangladesh van lluitar perquè es reconegués el bengalí. Això va portar a la tragèdia de la mort de diversos manifestants al Moviment per la Llengua, que avui se celebra com el Dia Internacional de l'Idioma.
Parlo diferents llengües en diferents situacions com, per exemple, urdú amb la meva mare, com he dit abans, i anglès o castellà amb els amics. Però si són amics del Pakistan, de Bangladesh o de l’Índia faig servir l’urdú. A l’escola i amb els professors parlo català.
La meva millor amiga Nàdia és del Marroc i sempre estic amb ella i la seva família. He après moltíssimes coses en darija i ara me n’estan ensenyant encara més perquè a l’estiu aniré dos mesos al Marroc amb ella.