Arxius de castellà - Pàgina 15 de 23

Les meves llengües (Isis)

L'àrab és la llengua en què sempre m'he sentit més lliure i en què està fundada la major part de la meva personalitat per haver nascut a Líban i els anys que vaig passar envoltat principalment de familiars i amics que parlaven àrab. Vaig pensar que sens dubte l’àrab i l'anglès serien les úniques llengües que se'm farien fàcils d’expressar-me, fins que als 7 anys vaig venir a Espanya i vaig aprendre català i espanyol; els dos idiomes que avui en dia faig servir més que l'àrab perquè només el parlo amb els meus pares.

Asiatispano (Marycar)

A mesura que anava creixent, desenvolupava un altre idioma, que era l’anglès. No m’interessava, però era boníssima. Vaig desenvolupar molt més l’anglés pels jocs, no sabia per què, la veritat, però gràcies a això he tret molt bones notes i, de fet, em puc comunicar amb algú d’un altre país parlant anglès.

Un pakistanès europeu (Muhammad)

L’urdú és una llengua especial per a mi, va ser la primera llengua que vaig parlar, és la llengua del meu país, la dels meus pares. I és una llengua que no entenc massa, però la gaudeixo molt. Quan arriba Ramadà, m’agrada veure sèries en urdú o panjabi, em semblen molt bones i no m’avorreixen gens.

El meu progrés i aprenentatge amb les llengües (Sharmine)

A casa parlem moltes llengües, però les més utilitzades són el bangla i el castellà. Amb els meus pares parlo bangla i una mica de castellà; en canvi amb els meus germans parlo en castellà i amb la meva germana parlo castellà, català, bangla i euskera.

Alisha

Al Pakistan es parlen moltes llengües, les bàsiques més parlades són: panjabi, pasxtu, sindhi, urdú que és la llengua nacional. Jo només entenc urdú. La meva família parla panjabi i les escoles parlen urdú. Jo puc parlar-los correctament.

Identitat complicada (Gal)

El meu pare va néixer a Israel i la meva àvia de part del meu pare és de Romania i el meu avi de Rússia. Els meus pares em van tenir aquí a Barcelona. Des de que vaig néixer els meus pares m’han parlat en castellà i hebreu. Concretament el meu pare en hebreu i la meva mare en castellà perquè els dos em volien ensenyar la seva llengua materna.

La meva història (Nicole)

Començarem per la meva llengua materna que és el castellà, és la llengua que parlo amb els meus pares, la meva germana, els meus amics, la meva família, bàsicament és la llengua que parlo amb tothom perquè és amb la qual em sento millor (encara que he d'admetre que m'agradaria parlar català, però la vergonya sempre em guanya).

Drama de llengües! (Sukhmani)

Quan vaig acabar sisè de primària, pensava passar les vacances tranquil·la, però els meus pares em van apuntar a classes d’hindi. Ara el sé parlar perfectament, però no el sé ni llegir ni escriure. La professora era una amiga de la meva mare, així que les classes no van ser tan dolentes com em pensava. Em va costar molt aprendre a escriure’l, perquè era molt diferent, sobretot pel que fa a les lletres amb les que escrivim a l’escola: són uns palets que s’han d’unir perquè formin una lletra. Però al final va valdre la pena, ja que aquell mateix any vam anar a Índia i vaig ser capaç de llegir de tot quan anàvem a visitar llocs històrics. Ara sempre que veig a l’amiga de la mare sempre li dono les gràcies.

Els nostres orígens (Mireia)

Però, el poble de mon pare tampoc es lliura, sempre hi ha els típics comentaris sobre el meu accent barceloní o les diferents maneres de dir a qualsevol objecte com "roig"- vermell, "poal" que significa galleda, "tomaca o tomata" que es fa servir per dir tomàquet, el "xampú" que és la cervesa, "xiquet" nen i "xiqueta" nena entre d'altres.

La meva història lingüística (Eduard)

A primària vaig estar en un cor, a sisè vam viatjar a Alemanya per fer un concert i vaig haver de presentar al cor en alemany, m’havia memoritzat unes 4 pàgines de les presentacions de cada acte del cor en alemany i el mateix va passar a Portugal a finals de primer d’ESO, el mètode que vaig utilitzar va ser bàsicament la repetició de les paraules per memoritzar i millorar la pronúncia. Tot i que vaig poder parlar en alemany i portuguès, actualment no puc entendre res, el castellà, al català, l’anglès i el tagal són els únics idiomes que puc llegir i entendre’ls (el tagal més o menys).