Els meus pares són del Marroc, igual que els meus avis, els meus avantpassats eren d'Espanya, concretament de Granada. A casa parlo àrab, perquè quan era petita els meus pares me'l van ensenyar. Van utilitzar alguns mètodes com posar-me cançons o dibuixos animats perquè el pogués aprendre de pressa.
Desitjo tornar a aprendre l’ilocano i el tagal, ja que aquest any tornaré a les Filipines, i no sé com m’ho faré per comunicar-me amb els meus familiars. La gent pensa que el tagal i l’ilocano són el mateix. Malgrat que tenen similituds, són completament diferents.
Des de les meves arrels catalanes fins a les branques japoneses i xineses, passant per l’anglès, cada idioma que he començat a aprendre ha estat com una finestra que s'obre a noves cultures i perspectives. En cada paraula, he descobert la riquesa de nous mons on teixeixo la meva història, una història que continua evolucionant amb cada nova llengua que el meu ser absorbeix i poleix.
A part d’això, en el futur, m’agradaria aprendre àrab i rus perquè m'interessa molt la literatura clàssica russa i l’àrab perquè he llegit alguns poemes traduïts composts per poetes àrabs, i va ser realment al·lucinant, els nadius em van dir que en àrab, els poemes sonaven molt més agradables i bonics, un exemple d'aquests poetes és Tarafa.
La meva mare és andalusa, ella va néixer a Granada, d'on és tota la seva família, i per tant parlen en andalús. Moltes vegades els andalusos es "mengen" les lletres finals de les paraules. A part d'aquesta diferència, hi ha paraules que són totalment diferents com és el cas de "sape", que ho interpreten com a gat.
A casa, parlo castellà, mentre que a casa dels meus avis, que són gallecs, es parla gallec tot el dia. Tota la meva família, excepte els meus tiets i el meu germà, són gallecs. Cada estiu, passo dos mesos a Galícia, on parlo el castellà i el gallec, encara que no practico gaire el gallec durant la resta de l'any.
Després d’un any que entrés a l’ESO, una de les meves amigues em va recomanar l’anime i els mangues. L’anime són sèries animades fetes en japonès. D’aquesta manera he començat a entendre algunes paraules del japonès, tanmateix, encara no el puc parlar gaire. Encara només sé paraules bàsiques.
La primera llengua que vaig aprendre va ser el xinès, que al principi me’l van ensenyar els meus pares, els meus avis i més endavant a una escola. A més a més del xinès mandarí, que és el que parlo amb la meva família, la gran majoria de la meva família també parlen una variant del xinès que es parla en el comtat d’on és la meva família.
Jo sóc xinès, vaig néixer a Lleida però els meus pares van néixer a la Xina, ells parlen xinès i qing tian hua, un dialecte del xinès. Mentre ells treballaven en Espanya, a mi em van portar a la Xina perquè els meus pares no podien cuidar-me. El qing tian hua el vaig aprendre a la Xina abans de venir, quan estava amb els meus avis i el segueixo parlant amb la meva família.