Jo utilitzo diverses llengües a la meva vida. Parlo àrab darija, que és la meva llengua materna, i també parlo castellà, català i anglès. L’àrab darija el vaig aprendre de petit, quan tenia uns 3 o 4 anys, amb els meus pares i veient vídeos en àrab. El castellà també el vaig començar a aprendre de petit, però vaig poder parlar-lo amb fluïdesa cap als 7-8 anys. El català i l’anglès els he après a l’escola.
També penso que seria positiu poder practicar més el català en el meu dia a dia, especialment amb els amics i en altres situacions fora de l’escola, ja que és una llengua molt present al meu entorn i forma part de la realitat cultural del lloc on visc, tot i que considero que cada vegada es parla menys; utilitzar-lo amb més freqüència m’ajudaria a millorar la meva fluïdesa i a sentir-me encara més segur quan el faig servir.
Normalment, utilitzo el castellà per a relacionar-me amb les persones de la meva edat i el català quan parlo amb persones adultes, en ocasions més formals o, fins i tot, quan estic involucrat en activitats culturals típiques de la cultura catalana com, per exemple, a la colla gegantera del barri de Sant Antoni o esdeveniments relacionats amb aquesta. [...] Segons la meva opinió, el català és una llengua minoritària i en perill d’extinció, mentre que el castellà és àmpliament utilitzat al territori. Hi existeix una desigualtat notable entre aquests dos idiomes, el castellà és molt més utilitzat que el català per la majoria de la població i, actualment, és molt més fàcil trobar algú al carrer que no parli català a algú que no parli castellà.
Jo crec que hem de valorar totes les llengües del món i hem de protegir-les perquè no desapareixen com el dàlmata, ja que cada llengua té una història al fons i cadascuna és bonica a la seva manera, a més també aprenent d’altres idiomes podem entendre d’una manera única el món. Jo quan ja estigui treballant o no estigui massa ocupada intentaré aprendre nous idiomes per ampliar els meus coneixements lingüístics.
És veritat que no parlo més idiomes, però sí que utilitzo una variant del català. Des de ben petita vaig al meu poble, Alcalà de Xivert, a València. Estar allà des de petita i conviure amb gent que fa servir una variant del català fa que, sense ser-ne conscient, em comuniqui en valencià. N’estic orgullosa, perquè sense adonar-me’n canvio el meu llenguatge i utilitzo una variant del català.
El xinès té quatre tons, cadascun dels quals transmet significats diferents: mā 妈 (mare), má 麻 (picant), mǎ 马 (cavall), mà 骂 (reprendre)
Però en el dia a dia se senten més llengües de les que un pensa: alguns són idiomes molt parlats com l’àrab, l'anglès, el xinès o el hindi, que són llengües molt importants al món. Però no només les llengües grans són les més importants sinó que les llengües menys parlades, com el lemerig o l'ainu, que provenen de pobles o països petits, han de ser protegides perquè no s'extingeixin.
Parlo diferents llengües en diferents situacions com, per exemple, urdú amb la meva mare, com he dit abans, i anglès o castellà amb els amics. Però si són amics del Pakistan, de Bangladesh o de l’Índia faig servir l’urdú. A l’escola i amb els professors parlo català.
Des que era petit la meva mare em forçava més a parlar un bon francès i entendre'l sense problemes, en canvi, el meu pare s'esforçava menys i sempre em parlava una barreja de castellà amb una mica d'italià.