Barcelona és una ciutat plena de gent. Això fa que hi hagi cultures variades i, és clar, diferents llengües. Per això, jo, la Jana, us vull explicar la meva experiència amb les llengües, com una breu autobiografia lingüística.
Des de que vaig néixer, el català ha estat la meva llengua nadiua, la llengua que s’utilitza a casa i faig servir al cole.
Poc després, com al meu voltant es parlava també el castellà, el vaig estudiar i practicar. I un cop ja tenia les dues llengües integrades al meu dia a dia, els pares em van apuntar a extraescolars per aprendre l’anglès i el xinès. Aquestes llengües m’encantaven, sobretot el xinès, ja que era completament diferent si comparem amb allò a què estava acostumada.
Desgraciadament, el vaig deixar d’estudiar ja que l’horari no m’anava bé. En canvi, vaig seguir estudiant l’anglès fins a dominar-lo de tal manera que l’utilitzo per al meu lleure o em comunico amb gent nova.
A més d’aquestes llengües, al meu entorn se’n parlaven, ja de petita, moltes més i encara passa avui. Els meus amics, per exemple, utilitzen llengües ben curioses que penso que seria genial poder estudiar. Opino que cada llengua és important i s’han de seguir parlant. Que si el tagalo, l’àrab o el romanès, entre d’altres. Totes les llengües són genials i s’han de protegir.
Actualment estic practicant el francès i a vegades em passo estones mirant les meves sèries preferides en japonès o coreà.
Crec que cada llengua és una nova porta oberta al món i s’ha d’aprofitar.