El meu pare va venir a Barcelona l'any 2007 i va aprendre català per la meva mare, dos anys després vaig néixer jo. El meu germà i jo ens hem criat en català llavors podria dir que la meva primera llengua és el català. Quan era petita també vaig aprendre castellà perquè si no no hagués pogut comunicar-me amb els meus avis de Sevilla.
Penso que el català és una llengua molt bonica, però desgraciadament s’està perdent, ara hi ha molta més gent que parla castellà en comptes de català, això fa que sobretot a l’entorn de l’escola ja no s’escolti gairebé el català, només castellà i molt poques vegades altres llengües com l'àrab o el bengalí.
Després d’un any que entrés a l’ESO, una de les meves amigues em va recomanar l’anime i els mangues. L’anime són sèries animades fetes en japonès. D’aquesta manera he començat a entendre algunes paraules del japonès, tanmateix, encara no el puc parlar gaire. Encara només sé paraules bàsiques.
A casa, des de petita, parlàvem en romanès i en castellà. La meva mare ens parlava a la meva germana gran i a mi en romanès la majoria del temps. És molt estrany, perquè gran part de la meva infància l’he passat a l’hospital, perquè tenia càncer, llavors tinc més relació amb el català i el castellà des de petita. Allà jo em comunicava amb els metges en general en castellà i en català.
Recordo que quan era petita el meu pare i jo parlàvem en català per practicar, ja que jo anava a l'escola i ell anava a una acadèmia on aprenia el català.
Quan vaig anar acabant primària, vaig començar a descobrir un nou gènere musical, el k-pop. És com el pop però en coreà. Em va agradar molt la seva música, i també vaig començar a mirar sèries coreanes. La veritat és que les sèries d'allà són molt addictives, i he vist més de cent en total. Però hi havia un problema, i era que no m'agrada llegir els subtítols mentre estava mirant la sèrie al mateix temps, i vaig decidir aprendre l'idioma perquè fos més fàcil.
Normalment quan estic comprant al super i veig a una persona que jo cregui que parla català, li parlo en català. Però quan veig a algú que té l'aspecte de no parlar català, jo li parlo castellà.
Alguns es reien de com parlava, degut a això em vaig posar-me trista, perquè no podia fer res sinó estudiar i ignorar el que diu la gent.
Ja fa molts anys que estic Barcelona, a vegades ja no entenc algunes paraules del tagalog i quan em parlen en tagalog els hi contesto en castellà.