Jabran
El punjabi el parlo amb la meva família i amb els meus amics. I l'urdú el parlo amb gent d’origen pakistaní, perquè per a mi és una llengüa de respecte, és a dir, el punjabi és llenguatge col·loquial i l’urdu és més formal.
El punjabi el parlo amb la meva família i amb els meus amics. I l'urdú el parlo amb gent d’origen pakistaní, perquè per a mi és una llengüa de respecte, és a dir, el punjabi és llenguatge col·loquial i l’urdu és més formal.
A mi m’agrada molt aprendre llengües diferents com per exemple ara estic aprenent bengalí i hindi. Tinc amics de diferents països i m’ensenyen a parlar la seva llengua materna.
Un altre dificultat que tinc amb l'urdú i l'anglès, és que s'utilitzen moltes paraules que han estat obtingudes de l'anglès a conseqüència de l'arribada dels britànics a l'Índia abans que es formés el Pakistan entre 1858 i 1947. Una d'aquestes paraules per exemple és "sink" que al català és pica de la cuina, lavabo... generalment s'utilitza per a la de la cuina doncs aquesta paraula, fins fa poc no sabia que venia de l'anglès
I ara a l'institut alguns dels meus amics especials que m'han ajudat molt són 4, són de l'Índia, Bangladesh i Pakistan, així que avui sé urdú, punjabi, català, castellà i m'encantaria aprendre bengalí.
El 2003 el meu pare va viatjar a Barcelona per primera vegada. Quan va arribar a Barcelona no sabia parlar ni el català ni el castellà. Va aprendre aquestes dues llengües a classes online. El català encara li costa una mica però el castellà ja el sap parlar molt bé.
ਮੇਰੇ ਦਿਲ ਦੀ ਅਵਾਜ਼ ਸੁਣੋ ਪਿਆਰੇ. ਮੇਰੀਆਂ ਪ੍ਰਾਰਥਨਾਵਾਂ ਵਿਚ, ਮੈਂ ਤੁਹਾਨੂੰ ਪੁੱਛਦਾ ਹਾਂ. ਮੈਂ ਦਿਨ ਵੇਲੇ ਤੁਹਾਡੇ ਬਾਰੇ ਲਿਖਦਾ ਹਾਂ. ਅਤੇ ਰਾਤ ਨੂੰ ਤਾਰਿਆਂ ਦੀ ਗਿਣਤੀ ਕਰੋ.
Hi ha una norma a casa meva que s’ha de complir sí o sí: que a dins de casa només podem parlar Punjabi.
Al poble on he nascut, la major part de la gent parla kashmiri, que és la llengua materna del meu pare, i la de la meva mare és l’urdú.
També parlo haryanvi perquè des de petita tenia una amiga que era d’aquesta zona de l’Índia, al costat del Punjab i em parlava en aquesta llengua.
Així doncs, amb 5-6 anys vaig anar cap a l'Índia per conèixer als meus avis. Allà anava a una escola on m'ensenyaven hindi, i com a segona llengua gujarati. A part, tots els dissabtes anàvem al temple on havia de parlar panjabi, que l'apreníem amb un llibre anomenat Guru Granth Sahib.