Aquestes llengües que he après per a mi han estat molt útils en tots aquests anys. He viscut aquí tota la meva vida, però no oblidaré mai les tradicions i costums de la meva família. I dins d’aquesta tradició està la llengua.
Els anys anaven passant i jo anava creixent. Vaig fer cinc anys, i els meus pares van decidir viatjar cap a Barcelona pel futur dels meus germans i meu. Llavors em vaig acomiadar de la meva família, sense saber que mai tornaria a veure'ls.
Avui puc parlar 5 llengües: català, castellà, anglès, urdú i francès. També parlo, però poc, bengalí, panjabi, alemany i japonès. I algunes vegades portuguès.
A mi m’agrada molt l’urdú, perquè sempre té un to de respecte i amabilitat, a més a més, m’encanten les poesies en panjabi i en urdú, em relaxen i donen un sentit diferent del meu cor. [...] Com diu l’Ani a casa seva: “Sikho or Sikhaoo!” (Aprèn i mostra).
Per a mi les llengües són com claus per a la porta de la vida, són molt importants per saber qui ets i com ets.
La meva família per part de la meva mare és polonesa i per part del meu pare és de Bulgària. La meva mare em parlava en polonès des de petit i encara ho fa, com a resultat ara sé parlar en polonès. En canvi, el meu pare va parar de parlar-me en búlgar quan tenia tres anys, i per això ara no sé parlar en aquest idioma.
El meu avi, José, és gallec, i la meva àvia, Montserrat, és catalana. La unió d'aquestes dues cultures ha estat una part molt important de la meva història familiar. D'altra banda, la meva altra àvia, Carmen, és sevillana, i el meu avi, Paco, és de Màlaga.
El meu pare va venir a Barcelona l'any 2007 i va aprendre català per la meva mare, dos anys després vaig néixer jo. El meu germà i jo ens hem criat en català llavors podria dir que la meva primera llengua és el català. Quan era petita també vaig aprendre castellà perquè si no no hagués pogut comunicar-me amb els meus avis de Sevilla.
M'agradaria que al món només hi hagués una llengua, així tots ens podríem comunicar siguem on siguem, ja que si hi ha una gran varietat de llengües, no tots ens podem comunicar, ja que parlem de diferents maneres i idiomes.
Jo, quan era petit i feia a 4t, volia aprendre moltes llengües, però ara inclús m’he oblidat de moltes paraules del panjabi, però l’entenc més o menys bé. Espero que amb el pas del temps no m’oblidi de la meva llengua materna.