Des de petita, la llengua ha estat per a mi molt més que un mitjà de comunicació. És una finestra al món i una manera de sentir-me viva. A casa meva, les paraules viatgen en quatre direccions: el francès, de la meva mare, l’àrab, del meu pare, l’espanyol i el català del nostre entorn. Cada llengua té la seva textura, i aprendre a moure’m entre elles m’ha ensenyat a escoltar, amb atenció, a comprendre amb més atenció i més enllà del que es diu i apreciar la riquesa cultural que m’envolta.
Els idiomes que m’agradaria aprendre serien: coreà pel fet que m’agraden els “K-drama”; l’itàlia, perquè des del meu punt de vista és un idioma molt coquet i bonic; el francés perquè em sembla elegant; l’alemany perquè és bonic, igual que el japonès pels animes; el hawaià perquè és tropical, i el més important el bisaya, no vull perdre la meva cultura de part de la meva àvia, estic molt orgullosa de tenir molts idiomes però sobretot de la llengua materna.
Una llengua materna és una llengua que prové dels teus pares o ancestres. Una altra pregunta, per què se celebra al 21 de febrer de cada any? Perquè en el 21 de febrer de 1952, la gent del Pakistan oriental (avui dia Bangladesh), volien mantenir la llengua bengalí i poder parlar-la lliurement, ja que van fer una protesta per Dhaka per defendre a la llibertat lingüística, una que el govern pakistanès no volia que passés.
Jo a casa meva normalment parlo en bengalí amb els meus pares, però de vegades hi parlo en castellà; amb el meu germà gran parlo en castellà. Amb les meves amigues parlo castellà, però molt poques vegades parlo en bengalí amb les que en saben. També tinc altres amigues amb les quals parlo anglès.
Amb els meus cosins i cosines també parlo en bengalí, però ells s'interessen en el castellà i el català, per tant quan vaig a Bangladesh sovint em demanen que els ensenyi alguna paraula nova.
Ara acabo aquí la meva autobiografia amb un desig per a tots els alumnes i estudiants del món: aprengueu i parleu totes les llengües que pugueu sense oblidar ni amagar la vostra llengua materna.
En el futur m’agradaria aprendre a parlar més llengües perquè crec que aprendre diferents llengües és molt important perquè ens permet comunicar-nos amb més persones i entendre millor les altres cultures.
Parlo diferents llengües en diferents situacions com, per exemple, urdú amb la meva mare, com he dit abans, i anglès o castellà amb els amics. Però si són amics del Pakistan, de Bangladesh o de l’Índia faig servir l’urdú. A l’escola i amb els professors parlo català.
Amb la meva família, parlem anglès i tagal, però sobretot anglès, perquè la meva germana no parla en tagal, i també perquè el meu tagal no és molt bo. Ara estic estudiant català i castellà i ja començo a parlar una mica de català amb la meva germana.
Oihan Catalan, així és com em dic, però compte! que el cognom no t’enganyi que de català no en sé tant.