Muskan

Al poble on he nascut, la major part de la gent parla kashmiri, que és la llengua materna del meu pare, i la de la meva mare és l’urdú.

Anjila

La meva família parla nepalès. A l’escola vaig aprendre a escriure nepalès i anglès.

Faiza

Una vegada un amic del meu pare em va regalar molts llibres en bengalí i en anglès i la meva mare m'obliga a estudiar o llegir alguna història cada dissabte.

Navneet

També parlo haryanvi perquè des de petita tenia una amiga que era d’aquesta zona de l’Índia, al costat del Punjab i em parlava en aquesta llengua.

Natasha i Martina

Així doncs, amb 5-6 anys vaig anar cap a l'Índia per conèixer als meus avis. Allà anava a una escola on m'ensenyaven hindi, i com a segona llengua gujarati. A part, tots els dissabtes anàvem al temple on havia de parlar panjabi, que l'apreníem amb un llibre anomenat Guru Granth Sahib.

Marita

A la meva classe tothom parla més de tres llengües, i entre tots nosaltres parlem 10 idiomes.

Sergio

Els idiomes eren els mateixos fins que un nou idioma i jo ens vam creuar, el francès. Era una espècie de català amb la R una mica mandrosa quan la pronunciàvem.

Hira

L'urdú es el meu idioma matern i em fa sentir més bé que altres llengües i també és el meu preferit. El panjabi no em fa sentir tan bé, no m'agrada tant parlar-lo però m'agrada escoltar cançons en panjabi com, per exemple, Shada, Bewafa, Chu che Chu che che, etc. El pahari es un mix d’urdú i panjabi i quan el parlo em fa sentir com quan parlo urdú.

Mustafa

Els seus pares van estar presents durant la invasió que França va fer cap Algèria i per tant van imposar el seu idioma, el Francès per això la meva mare i el meu pare a l'escola van aprendre 3 idiomes: l'Àrab, el bereber i el Francès.

Jane

Vaig explicar què em passava a la logopeda i em va dir que la nostra veu és com les nostres cames; si no caminéssim ja no funcionarien, seria difícil recuperar la nostra capacitat de caminar una altre vegada. Així doncs vaig estar practicant la meva veu per poder comunicar-me amb els altres. Vaig pensar que això no podia continuar com estava i vaig dedicar-me a fer l’esforç de parlar, sense forçar la meva veu i sense fer-li mal.