Les meves llengües
Les llengües han tingut un paper fonamental en la meva vida, ja que m’han permès integrar-me en la societat, conèixer gent nova i comunicar-me en diferents contextos.
Lengües per comunicar-nos
A l’escola, tenia amics de totes les religions i països, entre ells, també alguns pakistanesos que parlaven urdú. El meu interès per aquesta llengua va augmentar molt i, a poc a poc, vaig començar a entendre els meus amics quan parlaven en el seu idioma.
Un arbre lingüístic
Soc de Pakistan, però en concret soc de Gujrat, per això la meva llengua materna és el panjabi. L'urdú és una llengua molt bonica i també la parlo amb les amigues, per això tinc una connexió amb l’urdú i també m’agraden les seves lletres com s’escriuen.
Em dic “Kainat” però tots em diuen “Kanaat”
Aquestes llengües que he après per a mi han estat molt útils en tots aquests anys. He viscut aquí tota la meva vida, però no oblidaré mai les tradicions i costums de la meva família. I dins d’aquesta tradició està la llengua.
Les sis llengües del meu món
En general, em sento molt afortunada de poder parlar sis llengües. Cada un dels idiomes té un significat molt especial per mi. Tot i que a vegades puc estar una mica confusa i canviar d’idioma segons la situació, crec que és una cosa que em fa única.
Avui puc parlar 5 llengües!
Avui puc parlar 5 llengües: català, castellà, anglès, urdú i francès. També parlo, però poc, bengalí, panjabi, alemany i japonès. I algunes vegades portuguès.
De Gujrat a Barcelona: la meva identitat multilingüe
Malgrat no tenir el català com a llengua principal, en un futur voldria que la meva família el parlés, ja que és una llengua que té paraules molt boniques. I també m’agradaria aportar el meu granet de sorra per mantenir la llengua viva.
A casa: Cuinem!
A mi m’agrada molt l’urdú, perquè sempre té un to de respecte i amabilitat, a més a més, m’encanten les poesies en panjabi i en urdú, em relaxen i donen un sentit diferent del meu cor. [...] Com diu l’Ani a casa seva: “Sikho or Sikhaoo!” (Aprèn i mostra).
No et preocupis, d’idiomes en sé molts!!
Quan estic a casa, cada idioma l’utilitzo per a coses diferents; com per exemple quan parlo el català és perquè estic de bon humor, o quan parlo en panjabi amb els germans és per donar-los un senyal que estic enfadada.
Soc una persona molt afortunada (Fezan)
En aquesta vida odio moltes coses, però una de les que més detesto és quan vaig a qualsevol lloc o establiment amb persones que són catalanoparlants que, entre ells, parlen en aquesta llengua i que quan em veuen entrar canvien de català a castellà prejutjant-me. Pensen que no sé parlar català només pel meu aspecte i això em fa molta ràbia i, a part, quan els hi parlo em diuen “per no ser d’aquí parles molt bé el català, felicitats”.