Per a mi, les llengües són una eina essencial que ens ajuda a comunicar-nos amb altres persones. En total, parlo quatre llengües: català, castellà, anglès i urdú. Aquesta última és la meva llengua materna, que he adquirit de la meva família. Tot i que entenc l’urdú perfectament, no en sé escriure ni llegir. L’urdú és la llengua amb la qual em sento més còmoda.
A casa, el meu pare sap parlar anglès i castellà, mentre que la meva mare només parla anglès. Això ha fet que l’anglès sempre hagi estat present en el meu dia a dia i hagi influït en el meu aprenentatge d’aquesta llengua.
Quan era petita, vaig arribar a Espanya i des de llavors vaig anar a l’escola, on vaig aprendre català, castellà i anglès. Un dels moments en què vaig notar la importància de les llengües va ser durant un viatge a Londres. Al principi, em feia vergonya parlar anglès, però després de passar uns dies allà, em vaig adonar que podia comunicar-me millor del que pensava. Aquesta experiència em va motivar a seguir millorant.
El català va ser una de les llengües que vaig aprendre a l’aula d’acollida, on ensenyaven a parlar-lo. Al principi, em feia molta vergonya, perquè no en sabia gaire, però, gràcies a aquell espai, vaig poder aprendre millor. Quan vaig sortir de l’aula d’acollida, em vaig sentir molt feliç, perquè ja sabia parlar de manera molt més fluida.
Pel que fa al castellà, era la llengua que tenia més presència al meu entorn. Molts companys parlaven en castellà i, a causa d’això, el vaig acabar aprenent de manera natural, ja que havia de comunicar-m’hi diàriament.
Les llengües han tingut un paper fonamental en la meva vida, ja que m’han permès integrar-me en la societat, conèixer gent nova i comunicar-me en diferents contextos. A més, cada idioma que he après m’ha aportat una nova manera d’entendre el món. Tot i les dificultats inicials, estic molt contenta del meu progrés i espero continuar aprenent i millorant en el futur.