Suhana
La primera llengua que vaig aprendre va ser l’urdú, és la meva llengua materna. En aquell moment, la meva família parlava més urdú que castellà. Puc llegir una mica en urdú, però em costa escriure’l.
Ali
De les meves dues llengües maternes, l’urdú és la que m’agrada més perquè sona més formal. Aquesta llengua s’escriu amb alfabet persa i de dreta a esquerra, mentre que el panjabi té un sistema d’escriptura anomenat Gurmukhi.
Até à próxima (Farah)
Els meus pares són del Marroc i normalment parlo àrab amb ells. Tots dos parlen un dialecte diferent de l'àrab: Magrebí i Estàndard Modern (fusha). L'expressió que més m'agrada dir és "sabah al khair" que vol dir: "Bon dia!" Tanmateix, parlen àrab amb moltes paraules del castellà, perquè fa molts anys que estan a Barcelona.
kamusta ka? (Com anem?) (Jazmine)
A part d’això, en el futur, m’agradaria aprendre àrab i rus perquè m'interessa molt la literatura clàssica russa i l’àrab perquè he llegit alguns poemes traduïts composts per poetes àrabs, i va ser realment al·lucinant, els nadius em van dir que en àrab, els poemes sonaven molt més agradables i bonics, un exemple d'aquests poetes és Tarafa.
Laia
A Barcelona, sovint em passa que la gent pensa que no parlo ni entenc el català i es dirigeixen a mi directament en castellà. En aquests casos, si detecto que la persona és de Catalunya, contesto en català malgrat que m’hagin parlat en castellà. Aquesta és una bona tècnica perquè la gent eviti tenir prejudicis lingüístics.
Patrick
Em dic Patrick Gabriel, i parlo tres llengües amb fluïdesa: català, castellà, anglès. A més a més, domino dos idiomes més: l'ilocano i el tagàlog, ja que són les llengües que parla la meva família a casa. Aquest curs, a l’escola, estic aprenent una altra llengua, l’alemany, i ja sé parlar una mica.
Jenyfer
Soc la Jenyfer i puc parlar cinc llengües: català, castellà, anglès, tagalog i alemany. Les llengües que puc parlar amb fluïdesa són el castellà i català, però, com a llengua materna utilitzo més el castellà i el tagalog.
Convivint entre idiomes (Yousra Mnaouer)
Quan tenia quatre anys la meva mare pensava que seria bona idea enviar-me al Marroc durant quatre mesos per poder aprendre millor i més ràpid l’àrab, així que hi vaig anar i el vaig millorar. Tot i això, quan vaig arribar a Barcelona no recordava el castellà i el català. Això em va estar atabalant durant molt de temps perquè tot i que dominava perfectament el castellà em vaig acostumar a parlar en àrab i barrejava les dues llengües.
El mallorquí (Alba Gibert)
Un dia nosaltres estàvem a punt de marxar de càmping i el meu avi ens va demanar si teníem gafes. Com que en mallorquí hi ha moltes paraules que s’assemblen molt al castellà, les meves germanes i jo ens vam pensar que ens estava preguntant si teníem ulleres; però no, en mallorquí “gafes” significa “pinces d’estendre”. Us imagineu el meu avi estenent la roba amb unes ulleres?
Autobiografia lingüística (Hugo Ríos)
La meva mare és andalusa, ella va néixer a Granada, d'on és tota la seva família, i per tant parlen en andalús. Moltes vegades els andalusos es "mengen" les lletres finals de les paraules. A part d'aquesta diferència, hi ha paraules que són totalment diferents com és el cas de "sape", que ho interpreten com a gat.