L'anglès és una llengua que em costa més perquè no la practico tant, intento introduir-lo més al meu dia dia veient alguna sèrie sobretot pel·lícules, des de fa poc m’he acostumat a veure tot en versió original i com la majoria de pel·lícules que veig son d’origen americà estic millorant molt la llengua anglesa.
Amb el català és confús perquè la meva mare és de Lleida i el meu pare de l'Ebre aleshores a casa parlo català amb un accent diferent del qual parlo a les botigues, professors o inclús alguns amics. El castellà el parlo sobretot amb amics o a botigues grans com el Mercadona, Dia, etc.
El meu pare va venir a Barcelona l'any 2007 i va aprendre català per la meva mare, dos anys després vaig néixer jo. El meu germà i jo ens hem criat en català llavors podria dir que la meva primera llengua és el català. Quan era petita també vaig aprendre castellà perquè si no no hagués pogut comunicar-me amb els meus avis de Sevilla.
Quan vaig entrar a l’institut vaig escollir l’alemany, i ara sé la gran part de les coses bàsiques de la llengua alemanya i sé comunicar-me bastant en el més bàsic i cada any aprenc coses noves en alemany.
Els meus pares són de les Filipines i per aquest motiu des de petita m’han estat parlant en ilocano i així el vaig començar a parlar. Als tres anys vaig entrar a l’escola i allí és on vaig descobrir dos idiomes nous: el castellà i el català. Cada vegada parlava més en aquestes dues llengües i com a conseqüència m’oblidava a poc a poc de la meva llengua materna.
En aquesta vida odio moltes coses, però una de les que més detesto és quan vaig a qualsevol lloc o establiment amb persones que són catalanoparlants que, entre ells, parlen en aquesta llengua i que quan em veuen entrar canvien de català a castellà prejutjant-me. Pensen que no sé parlar català només pel meu aspecte i això em fa molta ràbia i, a part, quan els hi parlo em diuen “per no ser d’aquí parles molt bé el català, felicitats”.
Un punt a favor dels idiomes que parlo és que s'assemblen a altres llengües de països com per exemple el Pakistan o l'Afganistan i això fa que pugui relacionar-me amb gent d'altres parts de l'Àsia o d'Europa a part de l'Índia i Espanya.
L’urdú i l’hindi són llengües molt semblants i les entenc perquè de petita mirava sèries en hindi amb la meva mare. Abans també sabia parlar en hindi, però amb el temps l’he anat oblidant i ara de vegades miro sèries i pel·lícules en hindi per no oblidar-me’n.
Penso que el català és una llengua molt bonica, però desgraciadament s’està perdent, ara hi ha molta més gent que parla castellà en comptes de català, això fa que sobretot a l’entorn de l’escola ja no s’escolti gairebé el català, només castellà i molt poques vegades altres llengües com l'àrab o el bengalí.
Des de molt petita ma mare ha volgut que parli noruec, sempre m’ha parlat en el seu idioma i fins i tot quan tenia més o menys 6-7 anava a un lloc que t’ensenyaven noruec els dissabtes.