Les dues primeres llengües que vaig aprendre són el castellà i el català i són les que més utilitzo quan parlo amb els professors, els meus companys o els meus amics. Vaig néixer a Barcelona, però com que la meva família és de Filipines també parlo el tagal que el faig servir per xerrar amb els meus pares, tiets i altres familiars. Vaig començar a parlar-lo fa poc, quan vaig anar-hi de vacances i no tenia ningú amb qui parlar en castellà, cosa que em va permetre aprendre’l.
També penso que seria positiu poder practicar més el català en el meu dia a dia, especialment amb els amics i en altres situacions fora de l’escola, ja que és una llengua molt present al meu entorn i forma part de la realitat cultural del lloc on visc, tot i que considero que cada vegada es parla menys; utilitzar-lo amb més freqüència m’ajudaria a millorar la meva fluïdesa i a sentir-me encara més segur quan el faig servir.
Cada llengua forma part d’una cultura i això fa que sigui més important de mantenir, si només existís una llengua moltes tradicions es perdrien, com contes populars o cançons.
Cada llengua és una manera diferent d’entendre el món: el tagal és la família, el castellà l’amistat, el català el lloc on visc i estudio, i l’anglès el futur i la música. Per això, parlar-les em fa sentir orgullós de qui sóc i de la persona que vull arribar a ser aprenent coses noves.
Crec que és important valorar totes les llengües, fer-les servir amb respecte i defensar especialment aquelles que es troben en situació de desavantatge. Aprendre llengües no és només adquirir una eina de comunicació, sinó que també és una manera de créixer com a persona.
En el meu entorn no totes les llengües tenen el mateix ús. Per exemple, el castellà i el català s’utilitzen molt a l’escola i a la vida diària aquí. En canvi, urdú o el panjabi els utilitzo més a casa o amb la família. Tot i això, crec que totes les llengües són importants perquè representen cultures diferents i formes de comunicar-se.
Normalment, utilitzo el castellà per a relacionar-me amb les persones de la meva edat i el català quan parlo amb persones adultes, en ocasions més formals o, fins i tot, quan estic involucrat en activitats culturals típiques de la cultura catalana com, per exemple, a la colla gegantera del barri de Sant Antoni o esdeveniments relacionats amb aquesta. [...] Segons la meva opinió, el català és una llengua minoritària i en perill d’extinció, mentre que el castellà és àmpliament utilitzat al territori. Hi existeix una desigualtat notable entre aquests dos idiomes, el castellà és molt més utilitzat que el català per la majoria de la població i, actualment, és molt més fàcil trobar algú al carrer que no parli català a algú que no parli castellà.
Al llarg del temps, m’he fixat en com lentament la gent va deixant d’utilitzar-lo. Comença amb coses petites: anuncis, els treballadors a les botigues… I quan te n'adones, pràcticament ja no es parla català, i naturalment, tu evoluciones també. No és només la llengua catalana, és el que significa i representa, la seva història i tradicions, la llengua representa tota una cultura.
Jo crec que hem de valorar totes les llengües del món i hem de protegir-les perquè no desapareixen com el dàlmata, ja que cada llengua té una història al fons i cadascuna és bonica a la seva manera, a més també aprenent d’altres idiomes podem entendre d’una manera única el món. Jo quan ja estigui treballant o no estigui massa ocupada intentaré aprendre nous idiomes per ampliar els meus coneixements lingüístics.
En conclusió, les llengües no són només paraules. Són records, emocions i connexions amb les persones que ens envolten. Espero poder seguir parlant català tota la vida i que cada vegada el pugui utilitzar amb més gent, sense haver de canviar automàticament de llengua. També m’agradaria continuar millorant el meu anglès per poder comunicar-me amb persones d’altres països. Crec que totes les llengües mereixen respecte, però especialment aquelles que necessiten més suport per continuar vives. Per a mi, el català no és només una llengua: és una part de qui soc.