Amb la meva família, parlem anglès i tagal, però sobretot anglès, perquè la meva germana no parla en tagal, i també perquè el meu tagal no és molt bo. Ara estic estudiant català i castellà i ja començo a parlar una mica de català amb la meva germana.
Encara que els meus pares parlin en tagàlog, perquè es puguin entendre, ja que un parla en bicolano i l’altre en ilocano, mai he pogut comunicar-me en aquestes tres llengües de Filipines. Només sé dir poques paraules, però si jo tingués ara mateix una conversa amb aquestes llengües, ningú i ni jo mateixa m’entendria.
Ang pamilya ko’y sa malayo, sa kabila ng dagat, sa Pilipinas kung saan ang araw ay laging sumikat. Doon ang hangin ay humahaplos, malamig at sariwa, at sa bawat alaala, ang puso ko’y laging buo
Tuwing sabado ng hapon dumarating mga pinsan, kamag-anak, ninang din. Laro, tawanan, walang katapusan, pero sa’yo pa rin ang akin isipan.
Estic aprenent català i castellà. Em costa saber quan posar accents. Però intento a parlar català a casa amb el meu germà per practicar més i en el futur, voldria aprendre el japonès perquè m’agradaria molt el manga i l’anime.
Hablo el castellano que es el idioma que más hablo entre los otros, Parlo el català la qual és el segon idioma se'm dona bé, then English, which is the third language I am good at, Saka Tagalog, ito ay isang wika na kakaunti lang ang aking sinasalita, ngunit marami akong naiintindihan Et finalment, le français qui est la langue que je connais le moins.
Des de petita parlava molt bé el castellà i el català, els meus pares em parlaven en ilocano i jo els entenia, però no el podia parlar, no em sortien les paraules.
Tota la meva família el parla, però també els seus dialectes, com la meva mare el cebuà i el meu pare el llongo, i per això se’m fa una mica més difícil comunicar-me en tagal, perquè barrejo paraules en llongo o cebuà i se'm queden mirant rar.
Quan ens reunim en família ho fem en tagàlog, però també es barregen altres llengües com el castellà i fins i tot l'anglès. Sovint ens entenem millor parlant una mica de tot. Aquesta barreja de llengües és part de la nostra vida i mostra la realitat de la nostra família.
La meva mare és de Davao, on parlen bisaya, i el meu pare de Sucat, on parlen el tagal. La meva mare parla bisaya amb la seva família, jo no conec aquesta llengua, només l’he sentit a parlar a ella i no és gens fàcil pel que sembla.