Ang aking wika ay tagalog. Maraming istilo ng tagalog. Ang aking tagalog ay normal hindi tulad ng aking nanay at lolo at lola, siguro kung ako ay lumaki sa probinsya nila na Batangas baka kaparehas din yung tagalog ko sa kanila, Dahil siguro lumaki ako sa probinsya ng tatay ko kaya yung yung nakuha ko.
Ang buhay sa Pilipinas ay masaya, dahil nandoon yung aking pamilya at mga kaibigan. Lagi ko silang namimiss dahil sila ay napaka-friendly at sobrang bait. Tuwing 2 o 3 taon, magbabakasyon kami ng 2-3 buwan para lang ma visita namin yung aming pamilya.
També sabia entendre el tagàlog i l'ilocano (tot i que em costava parlar-lo) majoritàriament pels meus pares, la meva germana gran, els tiets i les tietes. Això sí, mai no he pogut parlar fluidament les dues llengües perquè mai no he fet cap classe o simplement perquè en el seu moment no m'interessaven.
Si Niko, ay ang nag iisang anak, kaya naibibigay sa kanya lahat ng gusto nya. Isang araw, nag pabili sya ng laruan na robot na gustong gusto nya, at ibinili…
A Filipines la meva cosina està fent la carrera per ser professora, i una de les assignatures que tenen és el castellà. Em va ensenyar una de les fitxes que fan i em van semblar una mica estranyes, perquè les paraules estan mal escrites i no s'entenen les frases que hi posa.
La primera paraula que vaig dir quan era petit va ser “abu”, aquesta paraula en urdú vol dir ‘pare’. Em va dir el meu pare que es va emocionar quan vaig dir “abu” perquè era una paraula molt respectuosa a l’urdú.
Hi, ako si Hazel, 14 years old ako at dito ako ipinanganak sa Barcelona, pero ang mga magulang ko ay taga Pilipinas. Ang aking tagalog ay hindi kasing fluid ng…
Vag néixer a les illes Filipines, allà vaig aprendre a parlar Tagalog, l’idioma principal de la meva illa natal. També és el lloc on em van ensenyar a parlar anglès, ja que a les escoles només podies parlar anglès, exepcionant les classes de tagalog. Quan vaig arribar als quatre anys, els meus pares se’n van anar a l’estranger per treballar, i no va ser fins els set anys, que em van recollir, i vaig procedir a viure amb els meus pares, a Barcelona.
A mesura que anava creixent, desenvolupava un altre idioma, que era l’anglès. No m’interessava, però era boníssima. Vaig desenvolupar molt més l’anglés pels jocs, no sabia per què, la veritat, però gràcies a això he tret molt bones notes i, de fet, em puc comunicar amb algú d’un altre país parlant anglès.