Parlo diferents llengües en diferents situacions com, per exemple, urdú amb la meva mare, com he dit abans, i anglès o castellà amb els amics. Però si són amics del Pakistan, de Bangladesh o de l’Índia faig servir l’urdú. A l’escola i amb els professors parlo català.
Amb la família del meu pare parlo panjabi, però ells no saben cap llengua més mentre que la de la meva mare parla romanès per la mateixa raó, tot i que algunes paraules sí que les entenen.
Tota la família del meu pare parla català, es comunica i s'expressa en català. Com és una llengua que s'està perdent, nosaltres sempre intentem parlar el català amb tothom, ja sigui amb la cambrera al restaurant o amb el veí de l'escala.
Des que era petit la meva mare em forçava més a parlar un bon francès i entendre'l sense problemes, en canvi, el meu pare s'esforçava menys i sempre em parlava una barreja de castellà amb una mica d'italià.
Encara que els meus pares parlin en tagàlog, perquè es puguin entendre, ja que un parla en bicolano i l’altre en ilocano, mai he pogut comunicar-me en aquestes tres llengües de Filipines. Només sé dir poques paraules, però si jo tingués ara mateix una conversa amb aquestes llengües, ningú i ni jo mateixa m’entendria.
Penso di essere fortunato ad essere nato in una famiglia che parla una lingua diversa e in una città dove si parlano due lingue diverse, così ho imparato diverse lingue, e questo credo che mi renderà la vita migliore, perché conoscere molte lingue ti dà un vantaggio quando parli con altra gente o leggi un libro.
Tothom sempre m’ha dit que ha de ser molt avorrit només tenir una llengua materna, però el que no saben és que dins d’una mateixa llengua, hi ha molts mons.
Les llengües poden ser moltes coses: un canal de transmissió, una forma d’identificar-se, un negoci, una cultura… Per a mi, les llengües són un pont cultural que connecta a les persones amb la seva història, les seves arrels, les seves tradicions i la forma que tenen de relacionar-se amb el món.
Des de petita parlava molt bé el castellà i el català, els meus pares em parlaven en ilocano i jo els entenia, però no el podia parlar, no em sortien les paraules.
Quan ens reunim en família ho fem en tagàlog, però també es barregen altres llengües com el castellà i fins i tot l'anglès. Sovint ens entenem millor parlant una mica de tot. Aquesta barreja de llengües és part de la nostra vida i mostra la realitat de la nostra família.