Les dues primeres llengües que vaig aprendre són el castellà i el català i són les que més utilitzo quan parlo amb els professors, els meus companys o els meus amics. Vaig néixer a Barcelona, però com que la meva família és de Filipines també parlo el tagal que el faig servir per xerrar amb els meus pares, tiets i altres familiars. Vaig començar a parlar-lo fa poc, quan vaig anar-hi de vacances i no tenia ningú amb qui parlar en castellà, cosa que em va permetre aprendre’l.
Crec que mantenir la llengua materna és essencial per conservar les arrels i no perdre el contacte amb la història i les tradicions dels nostres avantpassats. A més, cada llengua ens obre una nova manera de veure el món, i l’ilocano és una peça clau de la meva identitat.
Encara que els meus pares parlin en tagàlog, perquè es puguin entendre, ja que un parla en bicolano i l’altre en ilocano, mai he pogut comunicar-me en aquestes tres llengües de Filipines. Només sé dir poques paraules, però si jo tingués ara mateix una conversa amb aquestes llengües, ningú i ni jo mateixa m’entendria.
Des de petita parlava molt bé el castellà i el català, els meus pares em parlaven en ilocano i jo els entenia, però no el podia parlar, no em sortien les paraules.
Per tant, vull aprendre moltes llengües, però n'hi ha tres que m’agradarien molt: el japonès, tagàlog i l’ilocano. Ara estic aprenent tagàlog per comunicar-me amb la meva família.
Els meus pares són de Pangasinan, Filipines. I per aquest motiu, la meva llengua materna és l’ilocano, el parlo des de la meva infància. No obstant això, la meva mare també domina el tagàlog, així que va intentar criar-me amb aquest idioma.
Els meus pares són de les Filipines i per aquest motiu des de petita m’han estat parlant en ilocano i així el vaig començar a parlar. Als tres anys vaig entrar a l’escola i allí és on vaig descobrir dos idiomes nous: el castellà i el català. Cada vegada parlava més en aquestes dues llengües i com a conseqüència m’oblidava a poc a poc de la meva llengua materna.
Desitjo tornar a aprendre l’ilocano i el tagal, ja que aquest any tornaré a les Filipines, i no sé com m’ho faré per comunicar-me amb els meus familiars. La gent pensa que el tagal i l’ilocano són el mateix. Malgrat que tenen similituds, són completament diferents.
El castellà i el català els vaig aprendre i estudiar a l’escola. Els meus professors em parlaven en català i els meus amics, si no em parlaven en tagalog o iloka ho feien en castellà, perquè ja estàvem acostumats a parlar-lo.
Per últim, a mi m’agrada que hi hagi molts idiomes al món, i em sento malament pels idiomes que van desapareixent amb el pas del temps. Cada vegada que sento un idioma nou, em venen ganes de parlar-lo i aprendre’l també. Em sembla meravellós que hi hagi molts idiomes al món.