L’ilocano és un dels idiomes que més es parlen a les Filipines. Aquesta és una llengua molt present a la meva família, ja que els meus avis i els meus pares el parlen diàriament. Tot i que a l’institut solem parlar el castellà i el català, l’ilocano sempre ha estat una part important de la meva identitat cultural.
Recordo de petita escoltar converses animades entre familiars i intentar entendre les paraules, encara que al principi només captava algunes expressions. Amb el temps, he après algunes frases i puc seguir converses senzilles, però m’agradaria parlar-lo millor.
Crec que mantenir la llengua materna és essencial per conservar les arrels i no perdre el contacte amb la història i les tradicions dels nostres avantpassats. A més, cada llengua ens obre una nova manera de veure el món, i l’ilocano és una peça clau de la meva identitat.