Claus màgiques
Per a mi les llengües són com claus per a la porta de la vida, són molt importants per saber qui ets i com ets.
Les meves llengües (Marco Antonio)
La meva família per part de la meva mare és polonesa i per part del meu pare és de Bulgària. La meva mare em parlava en polonès des de petit i encara ho fa, com a resultat ara sé parlar en polonès. En canvi, el meu pare va parar de parlar-me en búlgar quan tenia tres anys, i per això ara no sé parlar en aquest idioma.
Els meus orígens (Maria)
El meu avi, José, és gallec, i la meva àvia, Montserrat, és catalana. La unió d'aquestes dues cultures ha estat una part molt important de la meva història familiar. D'altra banda, la meva altra àvia, Carmen, és sevillana, i el meu avi, Paco, és de Màlaga.
La meva història amb les llengües (Maria)
El meu pare va venir a Barcelona l'any 2007 i va aprendre català per la meva mare, dos anys després vaig néixer jo. El meu germà i jo ens hem criat en català llavors podria dir que la meva primera llengua és el català. Quan era petita també vaig aprendre castellà perquè si no no hagués pogut comunicar-me amb els meus avis de Sevilla.
El nepalès i el castellà, llengües maternes (Zenial)
M'agradaria que al món només hi hagués una llengua, així tots ens podríem comunicar siguem on siguem, ja que si hi ha una gran varietat de llengües, no tots ens podem comunicar, ja que parlem de diferents maneres i idiomes.
Espero que amb el pas del temps no m’oblidi de la meva llengua materna (Arpanjot)
Jo, quan era petit i feia a 4t, volia aprendre moltes llengües, però ara inclús m’he oblidat de moltes paraules del panjabi, però l’entenc més o menys bé. Espero que amb el pas del temps no m’oblidi de la meva llengua materna.
Alex
Jo parlo castellà, català, anglès i una mica de francès; amb la meva Mare parlo castellà i amb el meu pare parlo anglès. Els meus avis que viuen en Anglaterra parlen anglès, i els meus avis que viuen a Barcelona parlen castellà, una mica d’anglès i rus.
Adiba
La primera llengua que vaig parlar i aprendre a la meva vida, va ser el bengalí. Vaig néixer a Bangladesh i es va convertir en la meva llengua materna. Aquesta llengua l'utilitzàvem tots a casa, i ja començava a formar les meves primeres paraules, frases, amb només tres anys.
Les llengües al llarg de la meva vida (Simi)
Avui dia amb les llengües que em sento còmode parlant-les són el castellà i la meva llengua materna, el bengalí, és el setè idioma més parlat del mon i té 11 vocals i 39 consonants. En un futur m'agradaria aprendre francès perquè penso que és un idioma bastant bonic.
Les llengües i jo (Mireia)
I finalment l’italià el vaig començar a apreciar molt gràcies al fet de que la meva banda preferida té moltes cançons en italià i em va cridar l’atenció, llavors fa menys d’un any que vaig començar a aprendre italià amb ajuda d’una aplicació que es diu Duolingo, i encara que no s'aprèn de la mateixa manera que fent classes amb algun professional, t’ajuda a entendre l’idioma i a saber defensar-te una mica en la llengua.