Les meves cosines, a Galícia, poden parlar gallec, i el seu espanyol és diferent en pronunciació, no en vocabulari. El meu oncle, el de Castella i Lleó, sap parlar una miqueta de lleonès antic, i una curiositat és que a les mandarines ell les anomena "mondarinas".
La raó per la qual parlo català és molt simple: per l'escola. Però això no significa que sempre l'hagi parlat amb normalitat. A la meva escola la majoria de classes es fan en català, però amb els meus amics i a classe jo parlava en castellà, cosa que em va complicar moltíssim que parlés fluidament en català quan vaig entrar a l'ESO, perquè quan vaig arribar no podia dir més de dues paraules seguides en català sense fer un gran esforç.
aig néixer als Estats Units, a Houston, Texas, i vaig viure a Austin des dels dos fins als onze anys. De petit, en cap moment vaig pensar que en el futur aprendria més idiomes, però quan vaig començar cinquè de primària, la meva mare em va dir que aniríem a viure a Barcelona.
Per part de mare, són del Bierzo i parlen també gallec i berciano, els quals puc entendre, ja que són molt similars, però no els parlo molt. N’he après una mica perquè tinc amics que el parlen, ja que passo gran part de l'estiu en un poble del Bierzo.
Des de petit la meva mare sempre ha estat insistent que aprengui a parlar una mica almenys el bengalí per comunicar-me amb la família. El català, el castellà els vaig aprendre aquí a l'escola i el francès el vaig començar a parlar també a l'escola a 5è i 6è de primària i des de llavors em vaig sentir atret per la música d'aquell idioma.
L'altre germà de la meva mare va decidir que volia anar a viure a un altre país, en va visitar molts, però es va quedar a Indonèsia. Allà, va aprendre indonesi i va ser professor de batxillerat internacional. Un any el vam anar a veure, vaig intentar aprendre’n una mica, però només vaig aprendre unes paraules i els números de l'1 al 10, però ja no me'n recordo.
Quan anava a Pakistan de vacances parlava amb la família de la meva mare i em feien escriure en urdú, però jo volia saber anglès, castellà i català perquè amb la meva llengua materna no em sentia segura de qui soc.
an anar passant els anys i el meu castellà i català van anar millorant perquè a casa meva tenia a la meva germana amb qui podia parlar en aquestes llengües, perquè ella també ho estava aprenent.
Ara, a l'institut, com faig una altra optativa, no puc aprendre cap altre idioma en aquest mateix lloc, però potser a quart d'ESO faci llatí, perquè, com diu el Francesc, el meu professor de castellà, els que estudien llatí són més alts, més bonics, més llestos i moltes coses més.
Moltes de les meves amigues se'n van anar a Anglaterra. Aleshores elles em parlaven en anglès i jo no entenia res. A partir d'aleshores m'interessa molt l'anglès.