Jana
Crec que cada llengua és una nova porta oberta al món i s’ha d’aprofitar.
Jo estic fet de moltes llengües: algunes les parlo de tota la vida, d'altres encara les estic aprenent i poc a poc van integrant-se en mi, però totes m'influeixen d'alguna manera i totes tenen la seva història.
Tota la família del meu pare parla català, es comunica i s'expressa en català. Com és una llengua que s'està perdent, nosaltres sempre intentem parlar el català amb tothom, ja sigui amb la cambrera al restaurant o amb el veí de l'escala.
Finalment parlaré del portuguès, una llengua que no he après a cap escola ni acadèmia sinó gràcies a la meva mare. Ella va néixer al Brasil i és la llengua que utilitzo per comunicar-me amb ella. Puc afirmar que és la meva llengua materna perquè a més és la primera llengua que vaig aprendre a parlar.
La meva família parla diferents idiomes, i això m’ha ajudat a entendre millor les cultures. A casa, parlem sobretot anglès i urdú. L’urdú és més càlid, sobretot quan els meus pares parlen amb els avis o amb la família. Podria dir que l’anglès és el meu idioma principal per comunicar-me amb les meves germanes, alguns amics i els cosins, etc. De vegades, barregem paraules d’anglès i urdú sense adonar-nos-en.
La meva millor amiga Nàdia és del Marroc i sempre estic amb ella i la seva família. He après moltíssimes coses en darija i ara me n’estan ensenyant encara més perquè a l’estiu aniré dos mesos al Marroc amb ella.
Al Caixmir el dialecte originalment s’escrivia en l'alfabet sharada. Però ara en l'actualitat s'escriu amb l'alfabet persa, que és de Pèrsia. També és un idioma SVO, que significa que primer s'ha d'escriure el subjecte, després el verb i al final del tot l’objecte. És com el català.
Per últim, una llengua que no sé parlar, però sé dir unes paraules, és l’aimara, una llengua de Bolívia, el país de la meva mare. No sé dir gaire més que tres paraules, pel fet que la meva mare no em parla en aquesta llengua.
Des que era petit la meva mare em forçava més a parlar un bon francès i entendre'l sense problemes, en canvi, el meu pare s'esforçava menys i sempre em parlava una barreja de castellà amb una mica d'italià.
L’última llengua que he començat a aprendre aquest estiu és el grec. Em feia especial il·lusió aprendre-la, ja que m’interessa molt la mitologia i la cultura clàssica. No s’assembla en res a les llengües que he estudiat fins ara, perquè ni tan sols hi comparteix alfabet, però és un repte que m’he posat a mi mateixa.