Em dic Hamza i tinc 15 anys, he nascut a Catalunya i també hi he crescut i en l’actualitat visc aquí. Jo principalment des de petit he parlat el pahari, castellà, català i l’anglès. Sé parlar una mica l’urdú –l’entenc perfectament, però no sé escriure’l–, també entenc el panjabi –no sé escriure’l i crec que tampoc seria molt difícil per a mi parlar-lo–, i he après des de petit a llegir l’àrab. L’anglès, el català i el castellà els he après a l’escola. I la meva família parla principalment el pahari, que és una llengua d’Azad Caixmir.
Al Caixmir el dialecte originalment s’escrivia en l’alfabet sharada. Però ara en l’actualitat s’escriu amb l’alfabet persa, que és de Pèrsia. També és un idioma SVO, que significa que primer s’ha d’escriure el subjecte, després el verb i al final del tot l’objecte. És com el català. La composició literària més antiga que ha sobreviscut fins a l’actualitat és la poesia de Lalleshvari, que havia sigut un poeta místic del segle XIV (1301-1400). El Caixmir era un altre país, no com ara que és al Pakistan. En realitat el Caixmir no és ni Índia, ni Pakistan, ni Xina. Tenia imperis i era un altre país.