Mehwish
I ara a l'institut alguns dels meus amics especials que m'han ajudat molt són 4, són de l'Índia, Bangladesh i Pakistan, així que avui sé urdú, punjabi, català, castellà i m'encantaria aprendre bengalí.
Mahnoor
El 2003 el meu pare va viatjar a Barcelona per primera vegada. Quan va arribar a Barcelona no sabia parlar ni el català ni el castellà. Va aprendre aquestes dues llengües a classes online. El català encara li costa una mica però el castellà ja el sap parlar molt bé.
Shayar (de Sarmad Qadeer)
ਮੇਰੇ ਦਿਲ ਦੀ ਅਵਾਜ਼ ਸੁਣੋ ਪਿਆਰੇ. ਮੇਰੀਆਂ ਪ੍ਰਾਰਥਨਾਵਾਂ ਵਿਚ, ਮੈਂ ਤੁਹਾਨੂੰ ਪੁੱਛਦਾ ਹਾਂ. ਮੈਂ ਦਿਨ ਵੇਲੇ ਤੁਹਾਡੇ ਬਾਰੇ ਲਿਖਦਾ ਹਾਂ. ਅਤੇ ਰਾਤ ਨੂੰ ਤਾਰਿਆਂ ਦੀ ਗਿਣਤੀ ਕਰੋ.
Anchalpreet
Hi ha una norma a casa meva que s’ha de complir sí o sí: que a dins de casa només podem parlar Punjabi.
Muskan
Al poble on he nascut, la major part de la gent parla kashmiri, que és la llengua materna del meu pare, i la de la meva mare és l’urdú.
Navneet
També parlo haryanvi perquè des de petita tenia una amiga que era d’aquesta zona de l’Índia, al costat del Punjab i em parlava en aquesta llengua.
Natasha i Martina
Així doncs, amb 5-6 anys vaig anar cap a l'Índia per conèixer als meus avis. Allà anava a una escola on m'ensenyaven hindi, i com a segona llengua gujarati. A part, tots els dissabtes anàvem al temple on havia de parlar panjabi, que l'apreníem amb un llibre anomenat Guru Granth Sahib.
Hira
L'urdú es el meu idioma matern i em fa sentir més bé que altres llengües i també és el meu preferit. El panjabi no em fa sentir tan bé, no m'agrada tant parlar-lo però m'agrada escoltar cançons en panjabi com, per exemple, Shada, Bewafa, Chu che Chu che che, etc. El pahari es un mix d’urdú i panjabi i quan el parlo em fa sentir com quan parlo urdú.