Una cosa que passa a casa meva és que entre la meva família cadascú parla en català o castellà depenent de la persona, les meves germanes i jo parlem al nostre pare en català i a la nostra mare en castellà, però, després, jo parlo català amb les meves germanes i entre elles es parlen castellà.
La família de la meva mare sí que parla l'anglès molt bé tot i que entre nosaltres sempre parlem en català, en canvi, per part de família del pare no parlen anglès i fem una barreja entre català i castellà. Al viatjar parlem en la llengua que parlen allà i si no la sabem parlar improvisem bastant i aprenem paraules bàsiques.
Tothom sempre m’ha dit que ha de ser molt avorrit només tenir una llengua materna, però el que no saben és que dins d’una mateixa llengua, hi ha molts mons.
Diguem que la meva família és una mica curiosa. Al títol he posat la paraula empordanesos, però realment aquella part de la família és més francesa que altra cosa, i la meva besàvia era gallega.
Hablo el castellano que es el idioma que más hablo entre los otros, Parlo el català la qual és el segon idioma se'm dona bé, then English, which is the third language I am good at, Saka Tagalog, ito ay isang wika na kakaunti lang ang aking sinasalita, ngunit marami akong naiintindihan Et finalment, le français qui est la langue que je connais le moins.
Soc de Pakistan, però en concret soc de Gujrat, per això la meva llengua materna és el panjabi. L'urdú és una llengua molt bonica i també la parlo amb les amigues, per això tinc una connexió amb l’urdú i també m’agraden les seves lletres com s’escriuen.
Aquestes llengües que he après per a mi han estat molt útils en tots aquests anys. He viscut aquí tota la meva vida, però no oblidaré mai les tradicions i costums de la meva família. I dins d’aquesta tradició està la llengua.
Els anys anaven passant i jo anava creixent. Vaig fer cinc anys, i els meus pares van decidir viatjar cap a Barcelona pel futur dels meus germans i meu. Llavors em vaig acomiadar de la meva família, sense saber que mai tornaria a veure'ls.
Avui puc parlar 5 llengües: català, castellà, anglès, urdú i francès. També parlo, però poc, bengalí, panjabi, alemany i japonès. I algunes vegades portuguès.
A mi m’agrada molt l’urdú, perquè sempre té un to de respecte i amabilitat, a més a més, m’encanten les poesies en panjabi i en urdú, em relaxen i donen un sentit diferent del meu cor. [...] Com diu l’Ani a casa seva: “Sikho or Sikhaoo!” (Aprèn i mostra).