Eulàlia
Amb el meu pare, acostumo a parlar italià i, de vegades, castellà, mentre que amb la meva mare em comunico en anglès. Amb la meva germana, en canvi, acostumo a parlar en castellà.
Stephany
Amb els meus amics sempre parlo en castellà, encara que amb alguns amics i amigues filipines a vegades parlo molt en tagal. Però normalment em comunico millor amb el castellà i tagal, que en català.
La diversitat de llengües dins la meva vida (Zaira)
Un dels meus objectius en la vida és aprendre molts més idiomes, no m'importa quin, només vull viatjar per tot el món sense una barrera lingüística.
Els meus orígens (Zakaria)
El meu nom i els meus cognoms poden crear confusions sobre les meves arrels, això perquè el nom pot pertànyer a diferents religions com poden ser el cristianisme, islam o judaisme. El cognom pot semblar castellà, és a dir, un embolic.
Marcel
A l’institut parlo català amb els professors i amb un parell d’amics, amb la resta, en castellà; també estudio anglès i francès.
Suhana
La primera llengua que vaig aprendre va ser l’urdú, és la meva llengua materna. En aquell moment, la meva família parlava més urdú que castellà. Puc llegir una mica en urdú, però em costa escriure’l.
Laia
A Barcelona, sovint em passa que la gent pensa que no parlo ni entenc el català i es dirigeixen a mi directament en castellà. En aquests casos, si detecto que la persona és de Catalunya, contesto en català malgrat que m’hagin parlat en castellà. Aquesta és una bona tècnica perquè la gent eviti tenir prejudicis lingüístics.
Convivint entre idiomes (Yousra Mnaouer)
Quan tenia quatre anys la meva mare pensava que seria bona idea enviar-me al Marroc durant quatre mesos per poder aprendre millor i més ràpid l’àrab, així que hi vaig anar i el vaig millorar. Tot i això, quan vaig arribar a Barcelona no recordava el castellà i el català. Això em va estar atabalant durant molt de temps perquè tot i que dominava perfectament el castellà em vaig acostumar a parlar en àrab i barrejava les dues llengües.
Autobiografia lingüística (Hugo Ríos)
La meva mare és andalusa, ella va néixer a Granada, d'on és tota la seva família, i per tant parlen en andalús. Moltes vegades els andalusos es "mengen" les lletres finals de les paraules. A part d'aquesta diferència, hi ha paraules que són totalment diferents com és el cas de "sape", que ho interpreten com a gat.
L’oportunitat d’aprendre moltes llengües (Maya Meyer)
Aprendre el castellà i el català tan jove no em va costar gaire i els parlo com una persona nativa de Barcelona. Tot i parlar molt bé el català i el castellà, la llengua amb la qual em sento més còmoda per parlar i llegir és el francès, però per escriure em sento més còmode en català o en castellà, ja que en marxar tan jove de Bèlgica, no vaig aprendre a escriure correctament el francès.