Jo parlo castellà, català, anglès i una mica de francès; amb la meva Mare parlo castellà i amb el meu pare parlo anglès. Els meus avis que viuen en Anglaterra parlen anglès, i els meus avis que viuen a Barcelona parlen castellà, una mica d’anglès i rus.
La primera llengua que vaig parlar i aprendre a la meva vida, va ser el bengalí. Vaig néixer a Bangladesh i es va convertir en la meva llengua materna. Aquesta llengua l'utilitzàvem tots a casa, i ja començava a formar les meves primeres paraules, frases, amb només tres anys.
Avui dia amb les llengües que em sento còmode parlant-les són el castellà i la meva llengua materna, el bengalí, és el setè idioma més parlat del mon i té 11 vocals i 39 consonants. En un futur m'agradaria aprendre francès perquè penso que és un idioma bastant bonic.
I finalment l’italià el vaig començar a apreciar molt gràcies al fet de que la meva banda preferida té moltes cançons en italià i em va cridar l’atenció, llavors fa menys d’un any que vaig començar a aprendre italià amb ajuda d’una aplicació que es diu Duolingo, i encara que no s'aprèn de la mateixa manera que fent classes amb algun professional, t’ajuda a entendre l’idioma i a saber defensar-te una mica en la llengua.
Als viatges jo parlo l'idioma que es parli en el país, però si no sé parlar l'idioma que es parla en el país, acostumo a parlar el castellà o l'anglès, ja que són les llengües que les persones entenen amb més facilitat. A les botigues acostumo a parlar l'idioma en el qual em parli la persona de la botiga, però, a vegades pel costum de parlar el català a l'escola, quan em poso nerviosa encara que penso en castellà em poso a parlar català.
La meva relació amb els idiomes no és gaire fascinant, ja que crec que la meva experiència és força comuna. En total, sé parlar 5 idiomes: el català, el castellà, l'anglès, el bengalí i una mica de francès.
Sóc de les típiques persones que corregeix les faltes d’ortografia dels altres sigui l’idioma que sigui. Òbviament ho faig amb bona intenció i no amb mala intenció, és que m'agafa una mena de TOC. Del 100%, diria que parlo un 35% castellà, 30% tagal, 20% anglès, 10% català i un 5% de francès.
De petita pensava que el millor era que tot el món parlés la mateixa llengua. A la llarga he entès perfectament perquè en parlem de diferents, la llengua és un símbol de cultura i per molt que dues llengües s’assemblin hi ha d’haver el dret de parlar-les perquè marca qui som i d’on venim, la prohibició d’una llengua és la prohibició d’una cultura i la prohibició de la cultura de la llibertat i de la llibertat, de viure.
El castellà i el català els vaig aprendre i estudiar a l’escola. Els meus professors em parlaven en català i els meus amics, si no em parlaven en tagalog o iloka ho feien en castellà, perquè ja estàvem acostumats a parlar-lo.
A casa parlo tagàlog amb la família, però soc més d'entendre que parlar-lo. El tagàlog té paraules del castellà i de l’anglès ja que l’Imperi Espanyol i els Estats Units van controlar les tropicals terres de les Filipines.