La raó per la qual parlo català és molt simple: per l'escola. Però això no significa que sempre l'hagi parlat amb normalitat. A la meva escola la majoria de classes es fan en català, però amb els meus amics i a classe jo parlava en castellà, cosa que em va complicar moltíssim que parlés fluidament en català quan vaig entrar a l'ESO, perquè quan vaig arribar no podia dir més de dues paraules seguides en català sense fer un gran esforç.
مرحبا اسمي مصطفى اتحدث العربية مع والدي. ولدت في برشلونة اتحدث الاسبانية مع اصدقائي والكاتالونية مع اساتذتي. اتحدث العربية والاسبانية والكاتالونية وقليل من الانكليزية. معظمها عربي لأنني أتحدث العربية كل يوم ومع والدي أيضا.
في الصف الخامس ، قررنا الذهاب إلى إسبانيا للدراسة والمزيد من الأشياء العائلية ، عندما أتيت إلى إسبانيا كان هناك أشخاص قبلوني وأشخاص آخرين لم يقبلوني.ة
L'urdú és la llengua que més utilitzo perquè em comunico amb la família, els altres idiomes els he après en l'escola. Em trobo bé i còmode parlant les llengües de català o castellà quan vulgui i la de l'urdú i panjabi és molt més còmode amb la família amics o cosins del mateix origen.
Quan anava a Pakistan de vacances parlava amb la família de la meva mare i em feien escriure en urdú, però jo volia saber anglès, castellà i català perquè amb la meva llengua materna no em sentia segura de qui soc.
an anar passant els anys i el meu castellà i català van anar millorant perquè a casa meva tenia a la meva germana amb qui podia parlar en aquestes llengües, perquè ella també ho estava aprenent.
Ara, a l'institut, com faig una altra optativa, no puc aprendre cap altre idioma en aquest mateix lloc, però potser a quart d'ESO faci llatí, perquè, com diu el Francesc, el meu professor de castellà, els que estudien llatí són més alts, més bonics, més llestos i moltes coses més.
Moltes de les meves amigues se'n van anar a Anglaterra. Aleshores elles em parlaven en anglès i jo no entenia res. A partir d'aleshores m'interessa molt l'anglès.
Sens dubte la llengua més especial per mi és l'àrab, perquè em transmet molta alegria i comoditat, pel fet que em recorda als moments màgics i inoblidables que he viscut al Marroc. Com quan tota la família celebràvem l'Eid, la festa del xai.
Després d’un any que entrés a l’ESO, una de les meves amigues em va recomanar l’anime i els mangues. L’anime són sèries animades fetes en japonès. D’aquesta manera he començat a entendre algunes paraules del japonès, tanmateix, encara no el puc parlar gaire. Encara només sé paraules bàsiques.