A casa majoritàriament es parla àrab i castellà, tot i que de vegades també català. Des de petita, la meva família m’ha parlat i ensenyat àrab. Però quan vaig començar a anar a la guarderia vaig aprendre el català. Una mica més gran ja sabia quatre idiomes, perquè a l’escola estudiava castellà, català i anglès.
Ella explica que el més estrany que li ha passat en el món de les llengües, va ser parlar en alemany, a Tailàndia, amb una noia xinesa.
Quan vaig anar acabant primària, vaig començar a descobrir un nou gènere musical, el k-pop. És com el pop però en coreà. Em va agradar molt la seva música, i també vaig començar a mirar sèries coreanes. La veritat és que les sèries d'allà són molt addictives, i he vist més de cent en total. Però hi havia un problema, i era que no m'agrada llegir els subtítols mentre estava mirant la sèrie al mateix temps, i vaig decidir aprendre l'idioma perquè fos més fàcil.
El que crec que destaca més és la importància sentimental o íntima que em transmet cada llengua.
Em sembla molt interessant això de posar-li noms diferents a cada cosa i sona molt misteriós, ja que li pots dir a algú que l'estimes però no obtenir cap resposta pel fet que no parli les mateixes llengües que tu, i sona tan misteriós que fins i tot a vegades comença a sonar trist, perquè conec a persones que no poden comunicar-se amb els seus familiars pel fet de no saber parlar la mateixa llengua.
El meu avi va viatjar a Turquia, Aràbia Saudita i Alemanya amb el seu fill gran. El meu avi i el meu tiet parlen àrab i turc. Els meus pares van fer un esforç perquè jo no deixi de parlar urdu ni anglès.
He après diversos idiomes, però per aprendre àrab i no perdre’l cada estiu vaig al Marroc i així mantinc el meu nivell i aprenc coses noves. Al Marroc n’hi ha dos tipus d'àrab l’oriental i l’occidental i cadascun té la seva pronunciació i diferents paraules encara que signifiquin el mateix.
Quan vaig començar aprendre la llengua castellana, vaig notar que hi havia paraules molt semblants a l'àrab i la primera impressió va ser que l'àrab robava les paraules del castellà. Fins als 13 anys que va ser quan el meu professor em va ensenyar que hi havia paraules del castellà agafades de l'àrab.
El problema és que si viatges al Marroc per vacances o per una altra raó, i no saps àrab i francès és molt difícil comunicar-te perquè no parlen anglès; la gent parla molt i et poden estafar si et veuen turista. Jo quan vaig allà, per exemple, no parlo castellà, només parlo àrab perquè si parles en castellà et poden robar.
Quan vaig aprendre a parlar bé el català i el castellà, em vaig oblidar de parlar l'ilocano i actualment no recordo algunes paraules, a vegades em renyen per no entendre algunes paraules en ilocano, perquè em parlen i jo no se què dir; jo responc en castellà als meus pares quan em parlen, i per això s’enfaden encara més.