A casa majoritàriament es parla àrab i castellà, tot i que de vegades també català. Des de petita, la meva família m’ha parlat i ensenyat àrab. Però quan vaig començar a anar a la guarderia vaig aprendre el català. Una mica més gran ja sabia quatre idiomes, perquè a l’escola estudiava castellà, català i anglès.
Em dic Zaiba Rafikbhai i la procedència de la meva família és de l'Índia, en concret de la regió de Gujarat, que està situada al nord-oest d'Índia i té frontera amb el Pakistan. La meva llengua materna és el gujarati. I és que vaig néixer a Gujarat i vaig estar allà fins als nou anys. Tinc habilitats en parlar-lo i escoltar-lo, però em costa una mica escriure'l correctament. Hi ha 46 milions de persones que parlen gujarati i és la 23ª llengua més parlada del món. Tot i això, quan anava a l'escola aprenia l'anglès i l'hindi.
A l’Índia hi ha 780 llengües de les quals jo només sé panjabi i hindi, hi ha més de cent religions, les que conec més són hinduisme, musulmà, sikhisme, budisme o jainisme, etc. Quan parlo en panjabi no sempre dic paraules del panjabi, dic moltes paraules d'urdú per ex. “jalwa“ que significa màgia i en panjabi es diu “jadu”, “mohabbat”, que significa amor i en panjabi és “pyaar”.
L’urdú és especial, una llengua de la infància, del meu país, de la meva cultura. M’agrada molt fer poesia en urdú perquè hi ha paraules que són rares però t’ajuden a dir el teu sentiment o emoció.
Quan vaig anar acabant primària, vaig començar a descobrir un nou gènere musical, el k-pop. És com el pop però en coreà. Em va agradar molt la seva música, i també vaig començar a mirar sèries coreanes. La veritat és que les sèries d'allà són molt addictives, i he vist més de cent en total. Però hi havia un problema, i era que no m'agrada llegir els subtítols mentre estava mirant la sèrie al mateix temps, i vaig decidir aprendre l'idioma perquè fos més fàcil.
Recordo quan estudiava a India em costava escriure hindú i un dia a l’escola quan estava en la classe d’hindú, la professora em va arrencar el paper on estava escrivint només per escriure tort.
L'hindi, la veritat no sé com l’he après, no sé si és perquè a Bangladesh es miren molt sèries, pel·lícules en hindi o perquè quan he vingut aquí i molta gent hi parlava l'hindi i l'urdú.
En aquell temps mirava moltes sèries en hindi i urdú, per això entenc aquestes llengües i les sé parlar, però no les sé escriure.
En principi pensava que tot seria molt complicat però vaig tenir molta sort de tenir uns professors que em van ajudar molt. I més endavant també els meus amics. Anant a l'aula d'acollida a poc a poc vaig adonar-me que en realitat no era impossible aprendre una llengua fins i tot ho trobava divertit.
Ara que m'estic fent gran penso que la vida em dona una altra oportunitat per seguir endavant. El meu avi sempre em deia que al món tot és possible.