Un truc que em va ajudar molt a aprendre llengües va ser relacionar les paraules gracioses del català o el castellà amb paraules normals del francès. També m’agradava parlar sol en la llengua que volia aprendre, com si estigués mantenint una conversa imaginària.
Una cosa que passa a casa meva és que entre la meva família cadascú parla en català o castellà depenent de la persona, les meves germanes i jo parlem al nostre pare en català i a la nostra mare en castellà, però, després, jo parlo català amb les meves germanes i entre elles es parlen castellà.
La família de la meva mare sí que parla l'anglès molt bé tot i que entre nosaltres sempre parlem en català, en canvi, per part de família del pare no parlen anglès i fem una barreja entre català i castellà. Al viatjar parlem en la llengua que parlen allà i si no la sabem parlar improvisem bastant i aprenem paraules bàsiques.
Estic aprenent català i castellà. Em costa saber quan posar accents. Però intento a parlar català a casa amb el meu germà per practicar més i en el futur, voldria aprendre el japonès perquè m’agradaria molt el manga i l’anime.
Les llengües han tingut un paper fonamental en la meva vida, ja que m’han permès integrar-me en la societat, conèixer gent nova i comunicar-me en diferents contextos.
Tothom sempre m’ha dit que ha de ser molt avorrit només tenir una llengua materna, però el que no saben és que dins d’una mateixa llengua, hi ha molts mons.
Diguem que la meva família és una mica curiosa. Al títol he posat la paraula empordanesos, però realment aquella part de la família és més francesa que altra cosa, i la meva besàvia era gallega.
Hablo el castellano que es el idioma que más hablo entre los otros, Parlo el català la qual és el segon idioma se'm dona bé, then English, which is the third language I am good at, Saka Tagalog, ito ay isang wika na kakaunti lang ang aking sinasalita, ngunit marami akong naiintindihan Et finalment, le français qui est la langue que je connais le moins.
La meva biografia lingüística reflecteix una relació molt propera amb el català i el castellà, amb un aprenentatge de romanès des de petit i una adquisició de l'anglès més recent però consolidada.
A l’escola, tenia amics de totes les religions i països, entre ells, també alguns pakistanesos que parlaven urdú. El meu interès per aquesta llengua va augmentar molt i, a poc a poc, vaig començar a entendre els meus amics quan parlaven en el seu idioma.