Les meves llengües maternes són el català de part de pare, i el castellà de part de mare. Tot i que pot semblar que tingui una llengua pobra, hi ha una peculiaritat, jo soc de Barcelona, com el meu pare, però, la meva mare és de Granada, llavors, conec i veig algunes expressions d’allà. També, algunes maneres de vocalitzar o pronunciar paraules, com menjar-se l’última lletra o síl·laba i marcar la nova última síl·laba més fort, com per exemple la paraula Granada, allí gairebé tothom li diu “Graná”. Una cosa que passa a casa meva és que entre la meva família cadascú parla en català o castellà depenent de la persona, les meves germanes i jo parlem al nostre pare en català i a la nostra mare en castellà, però, després, jo parlo català amb les meves germanes i entre elles es parlen castellà. I també depenent de amb qui parlo a l’escola també vario l’idioma.
És cert que també parlo altres llengües, però, sense tanta fluïdesa com les maternes. L’anglès per exemple, el parlo bastant, l’he après sobretot de veure pel·lícules subtitulades i també a l’escola i l’entenc molt millor que el parlo. També, està el francès, que es el que menys parlo, aquest l’he après de l’escola, als cursos de 5è i 6è de primària on era obligatori i a l’optativa de primer, segon i tercer de l’ESO.