El problema és que si viatges al Marroc per vacances o per una altra raó, i no saps àrab i francès és molt difícil comunicar-te perquè no parlen anglès; la gent parla molt i et poden estafar si et veuen turista. Jo quan vaig allà, per exemple, no parlo castellà, només parlo àrab perquè si parles en castellà et poden robar.
Quan vaig aprendre a parlar bé el català i el castellà, em vaig oblidar de parlar l'ilocano i actualment no recordo algunes paraules, a vegades em renyen per no entendre algunes paraules en ilocano, perquè em parlen i jo no se què dir; jo responc en castellà als meus pares quan em parlen, i per això s’enfaden encara més.
Un altre dificultat que tinc amb l'urdú i l'anglès, és que s'utilitzen moltes paraules que han estat obtingudes de l'anglès a conseqüència de l'arribada dels britànics a l'Índia abans que es formés el Pakistan entre 1858 i 1947. Una d'aquestes paraules per exemple és "sink" que al català és pica de la cuina, lavabo... generalment s'utilitza per a la de la cuina doncs aquesta paraula, fins fa poc no sabia que venia de l'anglès
Jo, de petita, sabia parlar xinès, perquè tenia una cangur xinesa amb qui parlava xinès amb ella. Però ara que porto uns anys sense parlar xinès, ja no se parlar-lo. També sabia parlar flamenc perquè tenia una amiga de Bèlgica i allà es parla el flamenc.
Amb la mare parlo portuguès, amb el pare castellà i amb la germana mitjana anglès, la petita no sap parlar doncs parlem una mica de tot, només parlo català amb la meva tieta i la mare de la meva tieta.
I ara a l'institut alguns dels meus amics especials que m'han ajudat molt són 4, són de l'Índia, Bangladesh i Pakistan, així que avui sé urdú, punjabi, català, castellà i m'encantaria aprendre bengalí.
El català no em va costar molt aprendre perquè s'assembla al castellà. Però sí em va semblar complicada la gramàtica, tenien el doble que el castellà, doble s, doble l, més accents i s'escrivia diferent quan es pronunciava d'una altra manera.
De petita em resultava més fàcil parlar en català que en castellà, ara, m’és més fàcil comunicar-me en castellà que en català. L'anglès no l’he après del tot però l’entenc i sé escriure’l.
El 2003 el meu pare va viatjar a Barcelona per primera vegada. Quan va arribar a Barcelona no sabia parlar ni el català ni el castellà. Va aprendre aquestes dues llengües a classes online. El català encara li costa una mica però el castellà ja el sap parlar molt bé.
A mesura que passava el temps vaig voler més parlar el català, jo també volia participar a les classes. No sé com expressar la gratitud que sento a la persona que em va ensenyar a parlar aquesta llengua, la meva professora Assumpta. Jo no vaig anar a l’aula d’acollida, vaig aprendre a parlar-lo junt amb els meus companys, que em van ajudar molt, però sempre li estaré molt agraïda a la meva tutora.