Shakira
Quan venia gent nova de fora a l’escola feia de traductora a persones de Pakistan, Índia i Bangladesh.
Jerónimo
Quan vaig arribar em vaig adonar que el castellà d’aquí és molt diferent del que jo parlava al meu país.
Muskan
Al poble on he nascut, la major part de la gent parla kashmiri, que és la llengua materna del meu pare, i la de la meva mare és l’urdú.
Faiza
Una vegada un amic del meu pare em va regalar molts llibres en bengalí i en anglès i la meva mare m'obliga a estudiar o llegir alguna història cada dissabte.
Navneet
També parlo haryanvi perquè des de petita tenia una amiga que era d’aquesta zona de l’Índia, al costat del Punjab i em parlava en aquesta llengua.
Natasha i Martina
Així doncs, amb 5-6 anys vaig anar cap a l'Índia per conèixer als meus avis. Allà anava a una escola on m'ensenyaven hindi, i com a segona llengua gujarati. A part, tots els dissabtes anàvem al temple on havia de parlar panjabi, que l'apreníem amb un llibre anomenat Guru Granth Sahib.
Marita
A la meva classe tothom parla més de tres llengües, i entre tots nosaltres parlem 10 idiomes.
Sergio
Els idiomes eren els mateixos fins que un nou idioma i jo ens vam creuar, el francès. Era una espècie de català amb la R una mica mandrosa quan la pronunciàvem.
Hira
L'urdú es el meu idioma matern i em fa sentir més bé que altres llengües i també és el meu preferit. El panjabi no em fa sentir tan bé, no m'agrada tant parlar-lo però m'agrada escoltar cançons en panjabi com, per exemple, Shada, Bewafa, Chu che Chu che che, etc. El pahari es un mix d’urdú i panjabi i quan el parlo em fa sentir com quan parlo urdú.