Crec que és important valorar totes les llengües, fer-les servir amb respecte i defensar especialment aquelles que es troben en situació de desavantatge. Aprendre llengües no és només adquirir una eina de comunicació, sinó que també és una manera de créixer com a persona.
Em dic Digonto, tinc 15 anys i estudio a l’Escola pia Sant Antoni. Actualment estic cursant 3r de l'ESO. La meva relació amb les llengües està molt marcada pels meus…
El nepalès té un lloc molt especial dins del meu cor, ja que m’acompanya des de la infància i em recorda sempre d’on vinc. Tot i que no l’utilitzo tant com altres llengües en el meu dia a dia, continuo considerant-la essencial per a la meva vida. Sense ella, no podria connectar amb la família llunyana i tampoc m’expressaria igual de bé amb la família de casa. Parlant del seu reconeixement, al Nepal és la llengua oficial i també es parla a altres països, com a l’Índia, Myanmar, i més. Per tant, no està minoritzada.
Jo sincerament no crec que el panjabi i el català tinguin el mateix reconeixement, però veritablement això depèn d’on estàs. Si estàs a l’Índia ningú sap què és el català, només el castellà. I a Espanya passa el mateix: la majoria de gent no sap què és el panjabi, només l’hindi (i no el diuen així, el diuen com “Indian” o alguna cosa així). En conclusió, per a mi, el panjabi no és una llengua, sinó la meva identitat. Per a mi, parlar moltes llengües no només és un talent, sinó també una oportunitat de poder comunicar-me amb la gent.
En el meu entorn no totes les llengües tenen el mateix ús. Per exemple, el castellà i el català s’utilitzen molt a l’escola i a la vida diària aquí. En canvi, urdú o el panjabi els utilitzo més a casa o amb la família. Tot i això, crec que totes les llengües són importants perquè representen cultures diferents i formes de comunicar-se.
Normalment, utilitzo el castellà per a relacionar-me amb les persones de la meva edat i el català quan parlo amb persones adultes, en ocasions més formals o, fins i tot, quan estic involucrat en activitats culturals típiques de la cultura catalana com, per exemple, a la colla gegantera del barri de Sant Antoni o esdeveniments relacionats amb aquesta. [...] Segons la meva opinió, el català és una llengua minoritària i en perill d’extinció, mentre que el castellà és àmpliament utilitzat al territori. Hi existeix una desigualtat notable entre aquests dos idiomes, el castellà és molt més utilitzat que el català per la majoria de la població i, actualment, és molt més fàcil trobar algú al carrer que no parli català a algú que no parli castellà.
Al llarg del temps, m’he fixat en com lentament la gent va deixant d’utilitzar-lo. Comença amb coses petites: anuncis, els treballadors a les botigues… I quan te n'adones, pràcticament ja no es parla català, i naturalment, tu evoluciones també. No és només la llengua catalana, és el que significa i representa, la seva història i tradicions, la llengua representa tota una cultura.
Hi ha altres “llenguatges” que formen part de la meva vida, encara que no siguin llengües tradicionals. Per exemple, entenc una mica de Python, perquè el feia servir per crear o modificar coses en jocs com Roblox. La programació també és una manera de comunicar-se, però amb ordinadors. Has de donar instruccions clares i ben escrites, o si no, no funcionen. Això m'ha ensenyat a ser més precís i a pensar de manera lògica. Sé dir SOS en codi Morse, i entenc les lletres musicals, que són una altra forma universal de llenguatge.
Pel que fa a la situació de les llengües que utilitzo, penso que no totes gaudeixen del mateix ús ni del mateix reconeixement. Com el català que és la llengua oficial de Catalunya, però per exemple, a internet o quan sortim amb amics, el català no es veu tant. En canvi, el castellà i l’anglès es fan servir molt més. Per això crec que és important cuidar la nostra llengua i parlar-la més perquè no desaparegui.
M’encanta quan la gent parla català, encara que no sigui la seva llengua materna, i encara més quan l’intenten parlar de manera respectuosa. Això m’alegra, perquè ho veig com una prova que el català continua resistint malgrat les burles o les dificultats que ha patit al llarg del temps. Per a mi és molt important que el català continuï expandint-se i que no disminueixi el nombre de parlants. Tot i que és una llengua oficial, crec que encara es troba en una situació de certa minorització en alguns àmbits, especialment al carrer o a les xarxes socials, però això pot canviar amb el clar exemple de Montserrat Pujol a xarxes socials