Regine
Alguns es reien de com parlava, degut a això em vaig posar-me trista, perquè no podia fer res sinó estudiar i ignorar el que diu la gent.
Alguns es reien de com parlava, degut a això em vaig posar-me trista, perquè no podia fer res sinó estudiar i ignorar el que diu la gent.
El que crec que destaca més és la importància sentimental o íntima que em transmet cada llengua.
En principi pensava que tot seria molt complicat però vaig tenir molta sort de tenir uns professors que em van ajudar molt. I més endavant també els meus amics. Anant a l'aula d'acollida a poc a poc vaig adonar-me que en realitat no era impossible aprendre una llengua fins i tot ho trobava divertit.
Em sembla molt interessant això de posar-li noms diferents a cada cosa i sona molt misteriós, ja que li pots dir a algú que l'estimes però no obtenir cap resposta pel fet que no parli les mateixes llengües que tu, i sona tan misteriós que fins i tot a vegades comença a sonar trist, perquè conec a persones que no poden comunicar-se amb els seus familiars pel fet de no saber parlar la mateixa llengua.
Ja fa molts anys que estic Barcelona, a vegades ja no entenc algunes paraules del tagalog i quan em parlen en tagalog els hi contesto en castellà.
Vaig aprendre primer el castellà, em va ser fàcil perquè algunes paraules coincideixen amb el tagàlog. En dos anys vaig aprendre a parlar les dues llengües que l'escola em va ensenyar amb una ajuda especial.
El gallec ha sigut una de les llengües que sempre a estat a la meva família. És l'única llengua de les que practico, que no se parlar. Entenc tot i això és molt important perquè així podem viatjar a països de parla portuguesa com Portugal o Brasil.
Sé parlar xinès simplificat, és la llengua que em sento més còmode, anglès, més o menys català i castellà. A fora, com a l'escola o a les botigues, he de parlar català o castellà, així puc practicar.
En l’ilocano costa molt pronunciar les paraules, són paraules molt complicades i quan parles sembla que estiguis enfadat, i em fa gràcia.
Ara que m'estic fent gran penso que la vida em dona una altra oportunitat per seguir endavant. El meu avi sempre em deia que al món tot és possible.