Kaycee
Ja fa molts anys que estic Barcelona, a vegades ja no entenc algunes paraules del tagalog i quan em parlen en tagalog els hi contesto en castellà.
Ja fa molts anys que estic Barcelona, a vegades ja no entenc algunes paraules del tagalog i quan em parlen en tagalog els hi contesto en castellà.
El gallec ha sigut una de les llengües que sempre a estat a la meva família. És l'única llengua de les que practico, que no se parlar. Entenc tot i això és molt important perquè així podem viatjar a països de parla portuguesa com Portugal o Brasil.
En l’ilocano costa molt pronunciar les paraules, són paraules molt complicades i quan parles sembla que estiguis enfadat, i em fa gràcia.
Ara que m'estic fent gran penso que la vida em dona una altra oportunitat per seguir endavant. El meu avi sempre em deia que al món tot és possible.
El punjabi el parlo amb la meva família i amb els meus amics. I l'urdú el parlo amb gent d’origen pakistaní, perquè per a mi és una llengüa de respecte, és a dir, el punjabi és llenguatge col·loquial i l’urdu és més formal.
He après diversos idiomes, però per aprendre àrab i no perdre’l cada estiu vaig al Marroc i així mantinc el meu nivell i aprenc coses noves. Al Marroc n’hi ha dos tipus d'àrab l’oriental i l’occidental i cadascun té la seva pronunciació i diferents paraules encara que signifiquin el mateix.
A mi m’agrada molt aprendre llengües diferents com per exemple ara estic aprenent bengalí i hindi. Tinc amics de diferents països i m’ensenyen a parlar la seva llengua materna.
El problema és que si viatges al Marroc per vacances o per una altra raó, i no saps àrab i francès és molt difícil comunicar-te perquè no parlen anglès; la gent parla molt i et poden estafar si et veuen turista. Jo quan vaig allà, per exemple, no parlo castellà, només parlo àrab perquè si parles en castellà et poden robar.
Quan vaig aprendre a parlar bé el català i el castellà, em vaig oblidar de parlar l'ilocano i actualment no recordo algunes paraules, a vegades em renyen per no entendre algunes paraules en ilocano, perquè em parlen i jo no se què dir; jo responc en castellà als meus pares quan em parlen, i per això s’enfaden encara més.
El 2003 el meu pare va viatjar a Barcelona per primera vegada. Quan va arribar a Barcelona no sabia parlar ni el català ni el castellà. Va aprendre aquestes dues llengües a classes online. El català encara li costa una mica però el castellà ja el sap parlar molt bé.