Jo utilitzo diverses llengües a la meva vida. Parlo àrab darija, que és la meva llengua materna, i també parlo castellà, català i anglès. L’àrab darija el vaig aprendre de petit, quan tenia uns 3 o 4 anys, amb els meus pares i veient vídeos en àrab. El castellà també el vaig començar a aprendre de petit, però vaig poder parlar-lo amb fluïdesa cap als 7-8 anys. El català i l’anglès els he après a l’escola.
Jo crec que hem de valorar totes les llengües del món i hem de protegir-les perquè no desapareixen com el dàlmata, ja que cada llengua té una història al fons i cadascuna és bonica a la seva manera, a més també aprenent d’altres idiomes podem entendre d’una manera única el món. Jo quan ja estigui treballant o no estigui massa ocupada intentaré aprendre nous idiomes per ampliar els meus coneixements lingüístics.
Cada llengua que puc entendre, llegir o parlar forma part de qui soc. És una de les qualitats de les quals em sento més orgullosa. Les llengües em permeten comunicar-me amb les persones que estimo, connectar amb cultures diferents i entendre millor el món. Sincerament, considero que és un privilegi poder relacionar-me amb persones d’arreu del món gràcies a les llengües.
En total, set llengües han estat practicades al llarg de la meva vida. Algunes han tingut més protagonisme que d’altres, però totes m’han ajudat a comunicar-me amb els altres i a saber més sobre les llengües parlades arreu del món. Totes les llengües tenen la seva pròpia història al darrere i mereixen tot el respecte.
Els idiomes que m’agradaria aprendre serien: coreà pel fet que m’agraden els “K-drama”; l’itàlia, perquè des del meu punt de vista és un idioma molt coquet i bonic; el francés perquè em sembla elegant; l’alemany perquè és bonic, igual que el japonès pels animes; el hawaià perquè és tropical, i el més important el bisaya, no vull perdre la meva cultura de part de la meva àvia, estic molt orgullosa de tenir molts idiomes però sobretot de la llengua materna.
El 21 de febrer se celebra el dia internacional de la llengua materna, que es va originar al sud d’Àsia més específicament a la capital de Bangladesh, Dakka, quan molts estudiants van ser assassinats per defensar la llengua materna.
Jo a casa meva normalment parlo en bengalí amb els meus pares, però de vegades hi parlo en castellà; amb el meu germà gran parlo en castellà. Amb les meves amigues parlo castellà, però molt poques vegades parlo en bengalí amb les que en saben. També tinc altres amigues amb les quals parlo anglès.
Amb els meus cosins i cosines també parlo en bengalí, però ells s'interessen en el castellà i el català, per tant quan vaig a Bangladesh sovint em demanen que els ensenyi alguna paraula nova.
Parlo diferents llengües en diferents situacions com, per exemple, urdú amb la meva mare, com he dit abans, i anglès o castellà amb els amics. Però si són amics del Pakistan, de Bangladesh o de l’Índia faig servir l’urdú. A l’escola i amb els professors parlo català.
Amb la meva família, parlem anglès i tagal, però sobretot anglès, perquè la meva germana no parla en tagal, i també perquè el meu tagal no és molt bo. Ara estic estudiant català i castellà i ja començo a parlar una mica de català amb la meva germana.