A casa, parlo castellà, mentre que a casa dels meus avis, que són gallecs, es parla gallec tot el dia. Tota la meva família, excepte els meus tiets i el meu germà, són gallecs. Cada estiu, passo dos mesos a Galícia, on parlo el castellà i el gallec, encara que no practico gaire el gallec durant la resta de l'any.
Després d’un any que entrés a l’ESO, una de les meves amigues em va recomanar l’anime i els mangues. L’anime són sèries animades fetes en japonès. D’aquesta manera he començat a entendre algunes paraules del japonès, tanmateix, encara no el puc parlar gaire. Encara només sé paraules bàsiques.
Ella explica que el més estrany que li ha passat en el món de les llengües, va ser parlar en alemany, a Tailàndia, amb una noia xinesa.
Veient molt d’Anime i amb la repetició d’algunes paraules, poc a poc amb l’ajuda dels subtítols vaig anar aprenent l’idioma i poc després, vaig començar a parlar una mica de Japonès bàsic als meus amics, encara que no entenien algunes coses del que deia, era divertit.
Quan vaig anar acabant primària, vaig començar a descobrir un nou gènere musical, el k-pop. És com el pop però en coreà. Em va agradar molt la seva música, i també vaig començar a mirar sèries coreanes. La veritat és que les sèries d'allà són molt addictives, i he vist més de cent en total. Però hi havia un problema, i era que no m'agrada llegir els subtítols mentre estava mirant la sèrie al mateix temps, i vaig decidir aprendre l'idioma perquè fos més fàcil.
Alguns es reien de com parlava, degut a això em vaig posar-me trista, perquè no podia fer res sinó estudiar i ignorar el que diu la gent.
Ja fa molts anys que estic Barcelona, a vegades ja no entenc algunes paraules del tagalog i quan em parlen en tagalog els hi contesto en castellà.
He après diversos idiomes, però per aprendre àrab i no perdre’l cada estiu vaig al Marroc i així mantinc el meu nivell i aprenc coses noves. Al Marroc n’hi ha dos tipus d'àrab l’oriental i l’occidental i cadascun té la seva pronunciació i diferents paraules encara que signifiquin el mateix.
Jo, de petita, sabia parlar xinès, perquè tenia una cangur xinesa amb qui parlava xinès amb ella. Però ara que porto uns anys sense parlar xinès, ja no se parlar-lo. També sabia parlar flamenc perquè tenia una amiga de Bèlgica i allà es parla el flamenc.
Vaig néixer a Bangladesh i allí es parla dakaiya i shelety, majorment se sol parlar dakaiya perquè és com la llengua principal i normalment se sol parlar a Daka i Shelety que és com la llengua secundària, se sol parlar a Shelet.