Penso que el català és una llengua molt bonica, però desgraciadament s’està perdent, ara hi ha molta més gent que parla castellà en comptes de català, això fa que sobretot a l’entorn de l’escola ja no s’escolti gairebé el català, només castellà i molt poques vegades altres llengües com l'àrab o el bengalí.
Des de les meves arrels catalanes fins a les branques japoneses i xineses, passant per l’anglès, cada idioma que he començat a aprendre ha estat com una finestra que s'obre a noves cultures i perspectives. En cada paraula, he descobert la riquesa de nous mons on teixeixo la meva història, una història que continua evolucionant amb cada nova llengua que el meu ser absorbeix i poleix.
Amb el meu pare, acostumo a parlar italià i, de vegades, castellà, mentre que amb la meva mare em comunico en anglès. Amb la meva germana, en canvi, acostumo a parlar en castellà.
Ens va ser tan difícil trobar una acadèmia japonesa que vaig començar a fer classes amb una professora particular i avui en dia segueixo cada dijous connectant-me per l'ordinador a zoom i fent una videotrucada on conversem i m'ensenya la seva llengua materna.
A l’institut parlo català amb els professors i amb un parell d’amics, amb la resta, en castellà; també estudio anglès i francès.
A casa, parlo castellà, mentre que a casa dels meus avis, que són gallecs, es parla gallec tot el dia. Tota la meva família, excepte els meus tiets i el meu germà, són gallecs. Cada estiu, passo dos mesos a Galícia, on parlo el castellà i el gallec, encara que no practico gaire el gallec durant la resta de l'any.
Després d’un any que entrés a l’ESO, una de les meves amigues em va recomanar l’anime i els mangues. L’anime són sèries animades fetes en japonès. D’aquesta manera he començat a entendre algunes paraules del japonès, tanmateix, encara no el puc parlar gaire. Encara només sé paraules bàsiques.
Ella explica que el més estrany que li ha passat en el món de les llengües, va ser parlar en alemany, a Tailàndia, amb una noia xinesa.
Veient molt d’Anime i amb la repetició d’algunes paraules, poc a poc amb l’ajuda dels subtítols vaig anar aprenent l’idioma i poc després, vaig començar a parlar una mica de Japonès bàsic als meus amics, encara que no entenien algunes coses del que deia, era divertit.
Quan vaig anar acabant primària, vaig començar a descobrir un nou gènere musical, el k-pop. És com el pop però en coreà. Em va agradar molt la seva música, i també vaig començar a mirar sèries coreanes. La veritat és que les sèries d'allà són molt addictives, i he vist més de cent en total. Però hi havia un problema, i era que no m'agrada llegir els subtítols mentre estava mirant la sèrie al mateix temps, i vaig decidir aprendre l'idioma perquè fos més fàcil.