Els meus pares són de les Filipines i per aquest motiu des de petita m’han estat parlant en ilocano i així el vaig començar a parlar. Als tres anys vaig entrar a l’escola i allí és on vaig descobrir dos idiomes nous: el castellà i el català. Cada vegada parlava més en aquestes dues llengües i com a conseqüència m’oblidava a poc a poc de la meva llengua materna.
El català no és l'única llengua amb la qual tinc interacció, alguns dels meus companys i amics meus, parlen àrab, tagàlog, portuguès, anglès, entre moltes altres llengües. Sentir diferents idiomes és una cosa que m'atrapa. Em resulta molt agradable viure en un lloc on la convivència entre molts idiomes és un fet normal per a tots. Les llengües no són només llengües, també volen dir diferents cultures fins i tot parlant la mateixa llengua.
Els meus pares són del Marroc, igual que els meus avis, els meus avantpassats eren d'Espanya, concretament de Granada. A casa parlo àrab, perquè quan era petita els meus pares me'l van ensenyar. Van utilitzar alguns mètodes com posar-me cançons o dibuixos animats perquè el pogués aprendre de pressa.
Jo a casa utilitzo dues llengües, que són l'àrab i el castellà, perquè són les que més entenen la meva família. Amb els amics acostumo a parlar en castellà i a l’institut utilitzo més el català que el castellà. L'única llengua que no utilitzo és l’anglès, perquè ningú vol parlar amb mi en aquesta llengua.
Sincerament jo amb les llengües, soc molt respectuosa i la meva idea no canvia. Per a mi totes les llengües tenen la mateixa importància perquè cada una d’elles té un valor o una cultura diferent i menystenir o donar més importància a una que a una altra no està bé. És veritat que hi ha llengües que s’utilitzen més com l'anglès, però això no canvia que les altres siguin menys importants.
Avui dia amb les llengües que em sento còmode parlant-les són el castellà i la meva llengua materna, el bengalí, és el setè idioma més parlat del mon i té 11 vocals i 39 consonants. En un futur m'agradaria aprendre francès perquè penso que és un idioma bastant bonic.
La meva relació amb els idiomes no és gaire fascinant, ja que crec que la meva experiència és força comuna. En total, sé parlar 5 idiomes: el català, el castellà, l'anglès, el bengalí i una mica de francès.
Els meus pares em van inculcar a saber i entendre bé l'àrab, ja que vénen del Marroc, per tant la seva llengua natal és l'àrab. Van venir a Espanya fa uns 20 anys, un país totalment nou per a ells, nous costums, noves cultures, i sobretot nova llengua.
Quan parlo bengalí em sento molt còmode, però també em poso molt trist, perquè quasi tots els joves de família bengalí estan deixant de parlar bengalí i substituint-ho amb anglès o altres llengües d'on viuen. També hi ha nois i noies que no es senten orgullosos de parlar bengalí, i si això segueix així la nostra llengua desapareixerà com el llatí.
El castellà i el català els vaig aprendre i estudiar a l’escola. Els meus professors em parlaven en català i els meus amics, si no em parlaven en tagalog o iloka ho feien en castellà, perquè ja estàvem acostumats a parlar-lo.