La meva història lingüística (Eduard)

A primària vaig estar en un cor, a sisè vam viatjar a Alemanya per fer un concert i vaig haver de presentar al cor en alemany, m’havia memoritzat unes 4 pàgines de les presentacions de cada acte del cor en alemany i el mateix va passar a Portugal a finals de primer d’ESO, el mètode que vaig utilitzar va ser bàsicament la repetició de les paraules per memoritzar i millorar la pronúncia. Tot i que vaig poder parlar en alemany i portuguès, actualment no puc entendre res, el castellà, al català, l’anglès i el tagal són els únics idiomes que puc llegir i entendre’ls (el tagal més o menys).

Arshpreet

A l’Índia hi ha 780 llengües de les quals jo només sé panjabi i hindi, hi ha més de cent religions, les que conec més són hinduisme, musulmà, sikhisme, budisme o jainisme, etc. Quan parlo en panjabi no sempre dic paraules del panjabi, dic moltes paraules d'urdú per ex. “jalwa“ que significa màgia i en panjabi es diu “jadu”, “mohabbat”, que significa amor i en panjabi és “pyaar”.

Arturo

La meva àvia era d'Andalusia, concretament d'un poble de les afores, ella parlava molt ràpid, jo i les meves tietes érem els únics que sabíem entendre el que deia, a part, em feia molta gràcia quan es menjava algunes de les lletres de les paraules.

Maria

Ella explica que el més estrany que li ha passat en el món de les llengües, va ser parlar en alemany, a Tailàndia, amb una noia xinesa.

Younes

El que crec que destaca més és la importància sentimental o íntima que em transmet cada llengua.

Othman

He après diversos idiomes, però per aprendre àrab i no perdre’l cada estiu vaig al Marroc i així mantinc el meu nivell i aprenc coses noves. Al Marroc n’hi ha dos tipus d'àrab l’oriental i l’occidental i cadascun té la seva pronunciació i diferents paraules encara que signifiquin el mateix.

Heu arribat al final!

No hi ha més pàgines