Zainab
Hi ha gent que es pensa que l’àrab és sol una llengua quan en veritat hi ha moltes varietats com darija, amazigh, berber, fusha…
Selma
El meu pare em va ensenyar el turc i ell, a més del seu idioma matern, el turc, també parla tres idiomes més: l'alemany, el castella i l'anglès. Pel que fa a la meva mare, ella em va ensenyar el finès. A més, quan la meva germana gran encara no havia nascut, ma mare va estudiar filologia àrab i per això sap parlar l'àrab. A la facultat va conèixer una companya que es diu Najat El Hachmi i que avui és una escriptora molt famosa.
El meu recorregut amb les llengües (Júlia)
Els idiomes que m’agradaria aprendre serien: coreà pel fet que m’agraden els “K-drama”; l’itàlia, perquè des del meu punt de vista és un idioma molt coquet i bonic; el francés perquè em sembla elegant; l’alemany perquè és bonic, igual que el japonès pels animes; el hawaià perquè és tropical, i el més important el bisaya, no vull perdre la meva cultura de part de la meva àvia, estic molt orgullosa de tenir molts idiomes però sobretot de la llengua materna.
Mabia
A l’escola he de parlar català, però igualment parlo en castellà amb les meves amigues i companys. No odio el català, només que em costa una mica. Quan ens toca fer anglès, el parlo molt bé perquè en sé des que tenia sis anys. M’agradava molt el català quan feia primer d’ESO perquè tenia dues professores que eren les millors i sempre eren molt amables.
Momna
Parlo diferents llengües en diferents situacions com, per exemple, urdú amb la meva mare, com he dit abans, i anglès o castellà amb els amics. Però si són amics del Pakistan, de Bangladesh o de l’Índia faig servir l’urdú. A l’escola i amb els professors parlo català.
Estic fet de moltes llengües
Jo estic fet de moltes llengües: algunes les parlo de tota la vida, d'altres encara les estic aprenent i poc a poc van integrant-se en mi, però totes m'influeixen d'alguna manera i totes tenen la seva història.
Nick
Per últim, una llengua que no sé parlar, però sé dir unes paraules, és l’aimara, una llengua de Bolívia, el país de la meva mare. No sé dir gaire més que tres paraules, pel fet que la meva mare no em parla en aquesta llengua.
Gràcies als meus pares puc comunicar-me amb diferents llengües
Els anys anaven passant i jo anava creixent. Vaig fer cinc anys, i els meus pares van decidir viatjar cap a Barcelona pel futur dels meus germans i meu. Llavors em vaig acomiadar de la meva família, sense saber que mai tornaria a veure'ls.
Avui puc parlar 5 llengües!
Avui puc parlar 5 llengües: català, castellà, anglès, urdú i francès. També parlo, però poc, bengalí, panjabi, alemany i japonès. I algunes vegades portuguès.
Fusió lingüística: castellà, català, tagàlog i anglès!
Quan ens reunim en família ho fem en tagàlog, però també es barregen altres llengües com el castellà i fins i tot l'anglès. Sovint ens entenem millor parlant una mica de tot. Aquesta barreja de llengües és part de la nostra vida i mostra la realitat de la nostra família.