També estic intentant aprendre altres idiomes, perquè el meu somni és ser intèrpret de diferents llengües, i també és una habilitat que vull aconseguir. A l’institut estic aprenent alemany; a la mesquita i amb Duolingo, àrab; també a Duolingo, grec i rus; i amb una altra aplicació aprenc italià i portuguès. En el futur també m’agradaria començar a aprendre francès.
Jo utilitzo diverses llengües a la meva vida. Parlo àrab darija, que és la meva llengua materna, i també parlo castellà, català i anglès. L’àrab darija el vaig aprendre de petit, quan tenia uns 3 o 4 anys, amb els meus pares i veient vídeos en àrab. El castellà també el vaig començar a aprendre de petit, però vaig poder parlar-lo amb fluïdesa cap als 7-8 anys. El català i l’anglès els he après a l’escola.
Hi ha altres “llenguatges” que formen part de la meva vida, encara que no siguin llengües tradicionals. Per exemple, entenc una mica de Python, perquè el feia servir per crear o modificar coses en jocs com Roblox. La programació també és una manera de comunicar-se, però amb ordinadors. Has de donar instruccions clares i ben escrites, o si no, no funcionen. Això m'ha ensenyat a ser més precís i a pensar de manera lògica. Sé dir SOS en codi Morse, i entenc les lletres musicals, que són una altra forma universal de llenguatge.
Jo crec que hem de valorar totes les llengües del món i hem de protegir-les perquè no desapareixen com el dàlmata, ja que cada llengua té una història al fons i cadascuna és bonica a la seva manera, a més també aprenent d’altres idiomes podem entendre d’una manera única el món. Jo quan ja estigui treballant o no estigui massa ocupada intentaré aprendre nous idiomes per ampliar els meus coneixements lingüístics.
És veritat que no parlo més idiomes, però sí que utilitzo una variant del català. Des de ben petita vaig al meu poble, Alcalà de Xivert, a València. Estar allà des de petita i conviure amb gent que fa servir una variant del català fa que, sense ser-ne conscient, em comuniqui en valencià. N’estic orgullosa, perquè sense adonar-me’n canvio el meu llenguatge i utilitzo una variant del català.
Crec que no totes les llengües tenen el mateix reconeixement o ús al meu voltant. Per exemple, en alguns contextos socials i administratius predomina el castellà, i això fa que el català estigui menys present del que seria desitjable. També crec que hi ha llengües més petites o familiars que poden quedar marginades si la comunitat que les parla no les transmet. Per això, és important protegir i donar espai perquè les llengües locals i familiars no desapareguin.
Hi ha gent que es pensa que l’àrab és sol una llengua quan en veritat hi ha moltes varietats com darija, amazigh, berber, fusha…
El meu pare em va ensenyar el turc i ell, a més del seu idioma matern, el turc, també parla tres idiomes més: l'alemany, el castella i l'anglès. Pel que fa a la meva mare, ella em va ensenyar el finès. A més, quan la meva germana gran encara no havia nascut, ma mare va estudiar filologia àrab i per això sap parlar l'àrab. A la facultat va conèixer una companya que es diu Najat El Hachmi i que avui és una escriptora molt famosa.
Els idiomes que m’agradaria aprendre serien: coreà pel fet que m’agraden els “K-drama”; l’itàlia, perquè des del meu punt de vista és un idioma molt coquet i bonic; el francés perquè em sembla elegant; l’alemany perquè és bonic, igual que el japonès pels animes; el hawaià perquè és tropical, i el més important el bisaya, no vull perdre la meva cultura de part de la meva àvia, estic molt orgullosa de tenir molts idiomes però sobretot de la llengua materna.
A l’escola he de parlar català, però igualment parlo en castellà amb les meves amigues i companys. No odio el català, només que em costa una mica. Quan ens toca fer anglès, el parlo molt bé perquè en sé des que tenia sis anys. M’agradava molt el català quan feia primer d’ESO perquè tenia dues professores que eren les millors i sempre eren molt amables.