Els meus pares són de les Filipines i per aquest motiu des de petita m’han estat parlant en ilocano i així el vaig començar a parlar. Als tres anys vaig entrar a l’escola i allí és on vaig descobrir dos idiomes nous: el castellà i el català. Cada vegada parlava més en aquestes dues llengües i com a conseqüència m’oblidava a poc a poc de la meva llengua materna.
En aquesta vida odio moltes coses, però una de les que més detesto és quan vaig a qualsevol lloc o establiment amb persones que són catalanoparlants que, entre ells, parlen en aquesta llengua i que quan em veuen entrar canvien de català a castellà prejutjant-me. Pensen que no sé parlar català només pel meu aspecte i això em fa molta ràbia i, a part, quan els hi parlo em diuen “per no ser d’aquí parles molt bé el català, felicitats”.
Un punt a favor dels idiomes que parlo és que s'assemblen a altres llengües de països com per exemple el Pakistan o l'Afganistan i això fa que pugui relacionar-me amb gent d'altres parts de l'Àsia o d'Europa a part de l'Índia i Espanya.
L’urdú i l’hindi són llengües molt semblants i les entenc perquè de petita mirava sèries en hindi amb la meva mare. Abans també sabia parlar en hindi, però amb el temps l’he anat oblidant i ara de vegades miro sèries i pel·lícules en hindi per no oblidar-me’n.
Penso que el català és una llengua molt bonica, però desgraciadament s’està perdent, ara hi ha molta més gent que parla castellà en comptes de català, això fa que sobretot a l’entorn de l’escola ja no s’escolti gairebé el català, només castellà i molt poques vegades altres llengües com l'àrab o el bengalí.
Des de molt petita ma mare ha volgut que parli noruec, sempre m’ha parlat en el seu idioma i fins i tot quan tenia més o menys 6-7 anava a un lloc que t’ensenyaven noruec els dissabtes.
Els meus pares són del Marroc, igual que els meus avis, els meus avantpassats eren d'Espanya, concretament de Granada. A casa parlo àrab, perquè quan era petita els meus pares me'l van ensenyar. Van utilitzar alguns mètodes com posar-me cançons o dibuixos animats perquè el pogués aprendre de pressa.
Jo a casa utilitzo dues llengües, que són l'àrab i el castellà, perquè són les que més entenen la meva família. Amb els amics acostumo a parlar en castellà i a l’institut utilitzo més el català que el castellà. L'única llengua que no utilitzo és l’anglès, perquè ningú vol parlar amb mi en aquesta llengua.
Sincerament jo amb les llengües, soc molt respectuosa i la meva idea no canvia. Per a mi totes les llengües tenen la mateixa importància perquè cada una d’elles té un valor o una cultura diferent i menystenir o donar més importància a una que a una altra no està bé. És veritat que hi ha llengües que s’utilitzen més com l'anglès, però això no canvia que les altres siguin menys importants.
M'agradaria que al món només hi hagués una llengua, així tots ens podríem comunicar siguem on siguem, ja que si hi ha una gran varietat de llengües, no tots ens podem comunicar, ja que parlem de diferents maneres i idiomes.