Malgrat no tenir el català com a llengua principal, en un futur voldria que la meva família el parlés, ja que és una llengua que té paraules molt boniques. I també m’agradaria aportar el meu granet de sorra per mantenir la llengua viva.
Tota la meva família el parla, però també els seus dialectes, com la meva mare el cebuà i el meu pare el llongo, i per això se’m fa una mica més difícil comunicar-me en tagal, perquè barrejo paraules en llongo o cebuà i se'm queden mirant rar.
Quan ens reunim en família ho fem en tagàlog, però també es barregen altres llengües com el castellà i fins i tot l'anglès. Sovint ens entenem millor parlant una mica de tot. Aquesta barreja de llengües és part de la nostra vida i mostra la realitat de la nostra família.
A mi m’agrada molt l’urdú, perquè sempre té un to de respecte i amabilitat, a més a més, m’encanten les poesies en panjabi i en urdú, em relaxen i donen un sentit diferent del meu cor. [...] Com diu l’Ani a casa seva: “Sikho or Sikhaoo!” (Aprèn i mostra).
La meva mare és de Davao, on parlen bisaya, i el meu pare de Sucat, on parlen el tagal. La meva mare parla bisaya amb la seva família, jo no conec aquesta llengua, només l’he sentit a parlar a ella i no és gens fàcil pel que sembla.
Els meus pares parlen àrab, i la meva mare parla amazic. El meu idioma principal és l'àrab i el secundari és el castellà. Els meus germans parlen castellà normalment, però si volem explicar-nos una cosa en secret, parlem en una llengua inventada que només sabem nosaltres.
Per tant, vull aprendre moltes llengües, però n'hi ha tres que m’agradarien molt: el japonès, tagàlog i l’ilocano. Ara estic aprenent tagàlog per comunicar-me amb la meva família.
Per a mi les llengües són com claus per a la porta de la vida, són molt importants per saber qui ets i com ets.
De petita els pares m'ensenyaven a parlar l’àrab, però l'amazic no, perquè creien que si el parlava m'oblidaria de l'àrab.
Quan estic a casa, cada idioma l’utilitzo per a coses diferents; com per exemple quan parlo el català és perquè estic de bon humor, o quan parlo en panjabi amb els germans és per donar-los un senyal que estic enfadada.