A Filipines la meva cosina està fent la carrera per ser professora, i una de les assignatures que tenen és el castellà. Em va ensenyar una de les fitxes que fan i em van semblar una mica estranyes, perquè les paraules estan mal escrites i no s'entenen les frases que hi posa.
La primera paraula que vaig dir quan era petit va ser “abu”, aquesta paraula en urdú vol dir ‘pare’. Em va dir el meu pare que es va emocionar quan vaig dir “abu” perquè era una paraula molt respectuosa a l’urdú.
Hi, ako si Hazel, 14 years old ako at dito ako ipinanganak sa Barcelona, pero ang mga magulang ko ay taga Pilipinas. Ang aking tagalog ay hindi kasing fluid ng…
Vag néixer a les illes Filipines, allà vaig aprendre a parlar Tagalog, l’idioma principal de la meva illa natal. També és el lloc on em van ensenyar a parlar anglès, ja que a les escoles només podies parlar anglès, exepcionant les classes de tagalog. Quan vaig arribar als quatre anys, els meus pares se’n van anar a l’estranger per treballar, i no va ser fins els set anys, que em van recollir, i vaig procedir a viure amb els meus pares, a Barcelona.
A mesura que anava creixent, desenvolupava un altre idioma, que era l’anglès. No m’interessava, però era boníssima. Vaig desenvolupar molt més l’anglés pels jocs, no sabia per què, la veritat, però gràcies a això he tret molt bones notes i, de fet, em puc comunicar amb algú d’un altre país parlant anglès.
A primària vaig estar en un cor, a sisè vam viatjar a Alemanya per fer un concert i vaig haver de presentar al cor en alemany, m’havia memoritzat unes 4 pàgines de les presentacions de cada acte del cor en alemany i el mateix va passar a Portugal a finals de primer d’ESO, el mètode que vaig utilitzar va ser bàsicament la repetició de les paraules per memoritzar i millorar la pronúncia. Tot i que vaig poder parlar en alemany i portuguès, actualment no puc entendre res, el castellà, al català, l’anglès i el tagal són els únics idiomes que puc llegir i entendre’ls (el tagal més o menys).
A casa majoritàriament es parla àrab i castellà, tot i que de vegades també català. Des de petita, la meva família m’ha parlat i ensenyat àrab. Però quan vaig començar a anar a la guarderia vaig aprendre el català. Una mica més gran ja sabia quatre idiomes, perquè a l’escola estudiava castellà, català i anglès.
Recordo que quan era petita el meu pare i jo parlàvem en català per practicar, ja que jo anava a l'escola i ell anava a una acadèmia on aprenia el català.
Veient molt d’Anime i amb la repetició d’algunes paraules, poc a poc amb l’ajuda dels subtítols vaig anar aprenent l’idioma i poc després, vaig començar a parlar una mica de Japonès bàsic als meus amics, encara que no entenien algunes coses del que deia, era divertit.
Vaig néixer a Barcelona. La meva llengua materna es l'ilokano perquè els meus pares van néixer a Filipines. L’ilokano es la primera llengua amb la que em van parlar, després em van començar a parlar en tagalog, una altra llengua de Filipines.