Llengües arreu del món
Arreu del món es parlen moltes llengües i el vocabulari que utilitzem per parlar es nodreix de la nostra identitat, de la nostra cultura, és per això que estem fets de llengües.
Les llengües poden ser moltes coses
Les llengües poden ser moltes coses: un canal de transmissió, una forma d’identificar-se, un negoci, una cultura… Per a mi, les llengües són un pont cultural que connecta a les persones amb la seva història, les seves arrels, les seves tradicions i la forma que tenen de relacionar-se amb el món.
El meu viatge lingüístic
Jo crec que per parlar una llengua has de conviure amb els parlants d’aquella llengua.
Un arbre lingüístic
Soc de Pakistan, però en concret soc de Gujrat, per això la meva llengua materna és el panjabi. L'urdú és una llengua molt bonica i també la parlo amb les amigues, per això tinc una connexió amb l’urdú i també m’agraden les seves lletres com s’escriuen.
Em dic “Kainat” però tots em diuen “Kanaat”
Aquestes llengües que he après per a mi han estat molt útils en tots aquests anys. He viscut aquí tota la meva vida, però no oblidaré mai les tradicions i costums de la meva família. I dins d’aquesta tradició està la llengua.
Gràcies als meus pares puc comunicar-me amb diferents llengües
Els anys anaven passant i jo anava creixent. Vaig fer cinc anys, i els meus pares van decidir viatjar cap a Barcelona pel futur dels meus germans i meu. Llavors em vaig acomiadar de la meva família, sense saber que mai tornaria a veure'ls.
Les sis llengües del meu món
En general, em sento molt afortunada de poder parlar sis llengües. Cada un dels idiomes té un significat molt especial per mi. Tot i que a vegades puc estar una mica confusa i canviar d’idioma segons la situació, crec que és una cosa que em fa única.
Avui puc parlar 5 llengües!
Avui puc parlar 5 llengües: català, castellà, anglès, urdú i francès. També parlo, però poc, bengalí, panjabi, alemany i japonès. I algunes vegades portuguès.
Les llengües que parlo!
Des de petita parlava molt bé el castellà i el català, els meus pares em parlaven en ilocano i jo els entenia, però no el podia parlar, no em sortien les paraules.
De Gujrat a Barcelona: la meva identitat multilingüe
Malgrat no tenir el català com a llengua principal, en un futur voldria que la meva família el parlés, ja que és una llengua que té paraules molt boniques. I també m’agradaria aportar el meu granet de sorra per mantenir la llengua viva.