Desitjo tornar a aprendre l’ilocano i el tagal, ja que aquest any tornaré a les Filipines, i no sé com m’ho faré per comunicar-me amb els meus familiars. La gent pensa que el tagal i l’ilocano són el mateix. Malgrat que tenen similituds, són completament diferents.
Els meus pares sempre van donar molta importància a aquests dos idiomes; l'anglès que em serviria en un futur pel món laboral i el bangla per conservar les meves arrels.
Quan parlo bengalí em sento molt còmode, però també em poso molt trist, perquè quasi tots els joves de família bengalí estan deixant de parlar bengalí i substituint-ho amb anglès o altres llengües d'on viuen. També hi ha nois i noies que no es senten orgullosos de parlar bengalí, i si això segueix així la nostra llengua desapareixerà com el llatí.
De petita pensava que el millor era que tot el món parlés la mateixa llengua. A la llarga he entès perfectament perquè en parlem de diferents, la llengua és un símbol de cultura i per molt que dues llengües s’assemblin hi ha d’haver el dret de parlar-les perquè marca qui som i d’on venim, la prohibició d’una llengua és la prohibició d’una cultura i la prohibició de la cultura de la llibertat i de la llibertat, de viure.
Ara és 2023, i vull comentar una cosa que abans ha sortit en el meu, la discriminació cap a la meva llengua. Per la guerra que està passant contra Rússia i Ucraïna ara mateix, a vegades hi ha qui em sent parlar rus i mostra un odi instantani cap a mi, i no crec que això sigui gaire just i em fa posar trista.
Des de les meves arrels catalanes fins a les branques japoneses i xineses, passant per l’anglès, cada idioma que he començat a aprendre ha estat com una finestra que s'obre a noves cultures i perspectives. En cada paraula, he descobert la riquesa de nous mons on teixeixo la meva història, una història que continua evolucionant amb cada nova llengua que el meu ser absorbeix i poleix.
Per últim, a mi m’agrada que hi hagi molts idiomes al món, i em sento malament pels idiomes que van desapareixent amb el pas del temps. Cada vegada que sento un idioma nou, em venen ganes de parlar-lo i aprendre’l també. Em sembla meravellós que hi hagi molts idiomes al món.
A casa parlo tagàlog amb la família, però soc més d'entendre que parlar-lo. El tagàlog té paraules del castellà i de l’anglès ja que l’Imperi Espanyol i els Estats Units van controlar les tropicals terres de les Filipines.
Amb el meu pare, acostumo a parlar italià i, de vegades, castellà, mentre que amb la meva mare em comunico en anglès. Amb la meva germana, en canvi, acostumo a parlar en castellà.
Amb els meus amics sempre parlo en castellà, encara que amb alguns amics i amigues filipines a vegades parlo molt en tagal. Però normalment em comunico millor amb el castellà i tagal, que en català.