El 21 de febrer es celebra el dia de la llengua materna, és un dia que serveix per reivindicar la llengua que parles a la teva casa amb ta família.
Jo a la meva casa parlo castellà, soc hispanoparlant, tota la meva família parla castellà, perquè tota ma família és d’Espanya, això sí, crec que tinc o tenia algun familiar a Alemanya. La meva germana de vegades parla una mica en àrab, perquè la seva parella és del Marroc i li ha ensenyat una mica de la seva llengua.
A l’institut Miquel Tarradell jo parlo castellà amb les meves amigues i a les classes de castellà. També parlo català, si soc sincera a mi m’agrada el català, però no estic acostumada a parlar aquesta meravellosa llengua, hi ha altres llengües que aprenc com l’anglès que no m’agrada molt, i se’m dona malament, i el francès que m’agrada de vegades i se’m dona regular. Amb les meves amigues faig un joc que és de parlar tot el dia en un idioma, per exemple; avui parlem en català, demà intentarem parlar en anglès.
Quan era petita un dels meus avis sempre parlava en català, jo parlava català amb ell, jugava amb ell, tots dos miravem pel·lícules, ell em portava a la fira, em portava a l’escola, em rocollia de l’escola… M’encantava estar amb ell, per a mi era el millor. Malauradament el 28 de septembre del 2018 va morir.
Quan era petita també mirava dibuixos animats en català en concret veia Doraemon, jo volia la porta màgica i el casquet volador, de fet encara vull aquests invents.
M’encanta parlar amb la intel·ligència artificial quan no sé què fer. És molt entretingut (parlo poc amb la IA), també quan no entenc què s’ha de fer en algun exercici dels deures li pregunto a Chatgpt, que a vegades explica millor que algun mestre.
En conclusió, parlo “més” llengües del que pensava.