El 21 de febrer es commemora a tot el món el dia internacional de la llengua materna, i per això avui escric la meva autobiografia lingüistica.
A casa parlo en castellà i àrab. Amb els meus pares barrejo àrab i castellà, i amb els germans castellà. Amb la família del Marroc barrejo àrab i castellà. Amb els amics parlo sol castellà. Primer vaig aprendre el castellà, català i després àrab.
En l’escola i a l’institut vaig aprendre anglès però no tant fluid parlo i em costa. En l’escola vaig aprendre català gràcies a dues professores que es deia Olga i Àngels, em van ajudar molt que estic agraïda.
A mi m’agradaria que en el futur aprengués anglès, francès, portuguès, italià i per últim alemany. Sé parlar tres llengües: el català, el castellà i per acabar l’àrab.
Tinc unes quantes anècdotes. Hi ha gent que es pensa que l’àrab és sol una llengua quan en veritat hi ha moltes varietats com darija, amazigh, berber, fusha… Me’n recordo una vegada quan vaig anar al Caprabo per compra unes olives, i vaig preguntar on estava i en van dir “què vols dir ?” Ho vaig repetir molt i no em van entendre fins que vaig tornar anar a casa i li vaig dir a la meva mare que no va entendre i va dir: “ Que estrany”, i li vaig dir que el que havia dit llavors es va quedar sorpresa: “és que t’equivocat” i jo li vaig dir “ Per què?” i va dir: Ho has dit en àrab, no en castellà” i vaig baixar una altra vegada per comprar-les i encara ho deia mal i després d’uns minuts em vaig recordar del que en vam dir la meva mare. Li ho vaig dir i em va portar al lloc i ho vaig comprar.