Quan jo vaig néixer em van ensenyar tres idiomes: el turc, el finès, i el castellà i a l’escola el català i l’anglès. Em van ensenyar aquests tres idiomes perquè la meva família és d’orígens diversos. El meu pare em va ensenyar el turc i ell, a més del seu idioma matern, el turc, també parla tres idiomes més: l’alemany, el castella i l’anglès. Pel que fa a la meva mare, ella em va ensenyar el finès. A més, quan la meva germana gran encara no havia nascut, ma mare va estudiar filologia àrab i per això sap parlar l’àrab. A la facultat va conèixer una companya que es diu Najat El Hachmi i que avui és una escriptora molt famosa. No eren tan amigues però eren companyes de classe. Amb el pas del temps vam néixer les dues precioses filles que té i es va anar oblidant de l’àrab. A ma germana i a mi ens va ensenyar el castellà i el finès. A banda del castellà i el finès ella sap quatre idiomes més: el català, l’alemany, el turc, i l’anglès.
La meva àvia per part de mare sap castellà, rus, anglès i finès. I el seu marit o avi per part de mare té un idioma nadiu es diu gallec. Tots dos, quan es van conèixer van aprendre el finès perquè havien anat a viure a Finlàndia. Pel que fa als meus avis paterns, ells parlen el turc i l’alemany.
Quan viatjo a l’estranger sempre primer anem primer a Turquia a anar a alguna ciutat que no coneixem i després a Iskenderun, la ciutat on viuen els meus avis. Allà sempre parlem en turc i el meu pare treballa en la seva oficina però ja fa tres anys la va tancar pel terratrèmol que hi va haver. L’oficina va sofrir molts danys i es va haver de tancar, i a dia d’avui l’estan reparant.
Després de veure als avis paterns anem a Finlàndia. Primer anem a Helsinki, on passem una setmana o dues i després anem al centre del país, a Hakkateminen Kirllasto per visitar una amiga de ma mare, que es diu Vera i que a vegades fa torns al vaixell en què treballa i ens hi convida. Vera sempre ens porta algun regal i nosaltres també. Després d’estar a Helsinki anem al poble dels meus avis, a Taivassalo, que està a quatre hores de trajecte de la capital Helsinki i on no pots fer molta cosa, però que malgrat tot és un lloc molt bonic on hi ha moltes flors, on pots veure la millor sortida de sol que puguis imaginar i on pots també plantar les verdures que menjaràs al teu propi hort i al costat d’un poble on hi ha de tot.
Fins aquí la meva autobiografia lingüística. Visca la diversitat lingüística!